El Modernisme Català: Característiques, Autors i Tendències

El Modernisme: Context i Objectius

• Cronologia: Final del segle XIX i començament del XX.
• Objectiu: Modernitzar la cultura i transformar la societat a través de l’art.
• Dues tendències principals:
  • Regeneracionisme: L’art ha de transformar la societat.
  • Esteticisme: L’art és un fi en si mateix; desconfien de la capacitat de l'artista per a transformar la societat.
• Característiques: Atracció per l’artista com a ésser que viu en exclusiva per a l’art, interès pel decadentisme i per temàtiques morboses i perverses, exaltació del dolor i interès per la vida interior.

La Poesia Modernista

• Context: Rebuig del llenguatge arcaïtzant de la Renaixença i influència de moviments europeus com el simbolisme i el decadentisme.
• Poesia culta: Conreada pels poetes esteticistes, seguidors de moviments europeus innovadors. És una poesia elaborada i artificiosa, amb una forma i sintaxi complicades.
• Poesia espontània: Conreada pels regeneracionistes, tracta el tema de la natura des d’una visió vitalista. Defensa l’expressió pura i sincera de l’emotivitat de l’artista, deixant en segon terme les qüestions formals.

Narrativa i Teatre Modernista

• Narrativa: Es divideix en tres estils principals:
  • Ruralisme simbòlic: Crítica al món rural i personatges com a éssers primitius (Víctor Català).
  • Decadentisme: Temes escabrosos i morbosos.
  • Costumisme: Sàtira de la burgesia de l'època (Santiago Rusiñol).
• Teatre: Dividit en:
  • Regeneracionista: Confrontació entre l'artista i la societat (Joan Puig i Ferreter).
  • Esteticista: L'art per l'art (Santiago Rusiñol).

Autors i Moviments Modernistes

• Rebutgen el culte al passat propi de la Renaixença.
• Proposen incorporar les novetats estètiques i la ideologia d’Europa.
• Tenen la voluntat de crear una cultura nacional, moderna i europea.

Joan Maragall (1860-1911)

Autor de la teoria de la paraula viva o espontaneisme. Segons aquesta teoria, calia escriure les paraules quan sorgien, en un moment d’inspiració, de manera espontània. El poeta havia de deixar fluir els versos sense corregir-los, per tal que fossin l’expressió de l’ànima d’un poble.

Generació de 1909 (poetes valencians)

Representada per Miquel Duran i Tortajada, Daniel Martínez Ferrando i Josep Maria Bayarri. Proclamen la necessitat de renovar la poesia valenciana, actualitzant la mètrica i els temes, i utilitzant un llenguatge planer.