Modernisme Català: Característiques, Etapes i Tendències

Què és el Modernisme?

El Modernisme és un moviment artístic i cultural que va néixer a Europa a finals del segle XIX i que va afectar totes les expressions artístiques. La Renaixença va anar influenciant totes les manifestacions artístiques (literatura, arquitectura, escultura, música, etc.) i els nous avenços tecnològics van donar peu a una nova burgesia, la qual tenia noves inquietuds i va acabar creant un nou sentiment nacional i reivindicant el seu estatus social.

Característiques principals del Modernisme

• Trencament amb les formes del passat i creació d'un nou art més obert a Europa.
• Rebuig de la tradició dels Jocs Florals (recordatori: pàtria, fe, amor).
• Recerca de la bellesa perfecta i moltes al·lusions als sentits.
• Gran presència de la natura en les obres literàries i l'arquitectura.
• Descripció de la vitalitat de l’autor.
• En la literatura, major llibertat poètica que s’escapa dels tòpics històrics.

La visió de l'artista modernista

L'artista modernista vol trencar amb l'estètica realista i naturalista. Els artistes modernistes estenen la idea de l'art com a ideal de vida, resumida en la màxima: "l'art per l'art". No sols s'oposen a l'art industrial que comença a produir-se a les grans ciutats europees com Londres o París, sinó que consideren l'artista com un ésser superior i incomprès per la societat.

Etapes del Modernisme

1. 1a etapa: 1888-1900. Explosió del moviment. Dues tendències principals:
   • Regeneracionisme: compromís polític i social.
   • Esteticisme: l'art per l'art.
2. 2a etapa: 1900-1911. Moderació del moviment.

El paper de la revista L'Avenç

Els modernistes aniran rebent i assumint les novetats que s'estan produint a Europa en tots els àmbits. Hi tindrà un paper molt important la revista L'Avenç, que es convertirà en la plataforma dels joves intel·lectuals modernistes (Joan Maragall, Jaume Brossa, etc.). L'objectiu principal de la revista i dels intel·lectuals és recollir les novetats del moment, ser moderna i progressista.

Les dues grans tendències

Regeneracionisme

Hi ha un desig de transformació i canvi de la societat. Aquest sector d'intel·lectuals i d'artistes modernistes opina que la cultura i l'art han de tenir una funció social: fer progressar la societat, trencar amb tot allò que la manté immòbil i anacrònica. Els intel·lectuals modernistes contribuïen amb les seves creacions literàries a la denúncia i crítica dels esdeveniments del moment. En aquest grup d'intel·lectuals podem trobar, per exemple, a Joan Maragall.

Esteticisme

A diferència del regeneracionisme, aquest corrent propugnava el concepte de l'art per l'art, és a dir, que l'artista amb la seva activitat no tenia per què transformar la societat. Es tracta d'un grup d'intel·lectuals que planteja les mateixes idees de renovació, modernització i europeïtzació, però des de plantejaments purament estètics, no socials ni polítics. Això vol dir que defensen una renovació només de l'art, sense entrar en consideracions socials.

Els esteticistes es limiten a treballar des del punt de vista estètic: practiquen l'anomenat "l'art per l'art". Consideren que l'artista és només un creador de bellesa i que la finalitat de l'art és el gaudi estètic.

El representant més destacat d'aquest corrent és Santiago Rusiñol, imatge d'artista bohemi i fundador de les anomenades Festes modernistes de Sitges. Rusiñol destaca com a pintor i autor teatral.

La moderació del moviment i la burgesia

Els modernistes s'adonen que per canviar la societat necessiten el suport de qui mana i per això moderen les seves postures radicals i agressives. Alhora, la burgesia comença a fer seves les idees de canvi i de modernitat que han defensat els modernistes i comencen a adherir-se a un catalanisme polític de tendència conservadora.

Principals figures del Modernisme

• Santiago Rusiñol (1861-1931)
• Ramon Casellas (1855-1910)
• Joan Maragall (1860-1911)
• Prudenci Bertrana (1867-1941)
• Jaume Brossa (1868-1919)
• Caterina Albert i Paradís (1869-1966)