Modernisme Català: Característiques, Tendències i Autors Clau (1892-1911)

El Modernisme Català (1892-1911)

El Modernisme va ser un moviment cultural que va pretendre modernitzar la literatura i la cultura catalana, posant-la al nivell europeu.

Cronologia del Modernisme

• 1892: Inici del Modernisme amb la publicació de l'article de Jaume Brossa a la revista L'Avenç, que recull les tendències més modernes d'Europa i dona nom al moviment.
• 1911: Fi del Modernisme, marcat per la mort de Joan Maragall.

Objectius del Modernisme Català

• Renovar i modernitzar la cultura i la literatura catalana, posant-les al nivell europeu.
• Promoure una cultura i un art moderns i europeus, superant els models de la Renaixença.
• Representar l'oposició entre present i passat, tradició i progrés, amb l'objectiu de modernitzar una societat endarrerida a través de l'acció cultural.
• Aconseguir una societat moderna i progressista, incorporant les tendències més avançades d'Europa.

Tendències del Modernisme

Regeneracionisme

Els regeneracionistes consideren que la societat catalana està endarrerida i cal regenerar-la (modernitzar-la). Per a ells, l'art i la cultura han de tenir una funció social. Difonen les seves idees a la revista L'Avenç. Un dels autors més destacats d'aquesta tendència és Jaume Brossa.

(L'artista té una funció social)

Esteticisme

Els esteticistes defensen la renovació exclusivament de l'art. Busquen una renovació des del punt de vista estètic, sent creadors de bellesa. La finalitat de l'art és el plaer estètic, i l'artista no pretén canviar la societat. Defensen la màxima l'Art per l'Art.

Consideren l'artista un ésser superior dedicat a crear bellesa. Critiquen la societat per ser lletja, vulgar i uniforme, mentre ells defensen la bellesa, la poesia, la diferència, el plaer estètic i l'individualisme. Hi ha un enfrontament entre art i societat. Santiago Rusiñol és el màxim representant, amb les Festes Modernistes de Sitges com a plataforma de difusió.

(L'artista no vol canviar la societat)

La Narrativa Modernista

Narrativa Simbòlica

Planteja el conflicte, l'enfrontament entre la matèria (o el 'no-jo') i el 'jo'.

Característiques de la Narrativa Simbòlica

• Personatges víctimes del determinisme del medi i de l'herència, i transmissors d'aquestes mateixes forces (amb influència del realisme naturalista).
• Personatges estètics: comparats amb elements inanimats o bèsties.
• Són part indiferenciada de la massa i en l'anonimat se senten forts.
• Idèntics a la matèria.
• La natura agredeix l'individu.

Narrativa Simbòlico-Decadentista

Aquesta tendència busca reflectir una realitat interior, oculta, gairebé desconeguda, i descriure els efectes que les coses del món físic produeixen en l'artista. Es caracteritza per ser una novel·la subjectiva. Valoren estèticament la lletjor, el color, l'erotisme, la sensualitat, allò que forma part del sagrat i tot allò que es pugui percebre pels sentits.

Temes del Decadentisme

• La mort
• La dona angelicata
• La malaltia

Autors Destacats de la Narrativa

• Raimon Casellas: Obra: Els sots feréstecs.
• Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert i Paradís): Obra: Solitud (amb caràcter feminista).

El Teatre Modernista

Teatre Vitalista (Influència d'Ibsen)

Pretén tenir un impacte social i polític, amb l'objectiu de canviar la societat. Són drames que aprofiten el model realista. Els protagonistes representen l'individu que ha de canviar la societat (conservadora).

Teatre Simbolista (Influència de Maurice Maeterlinck)

Aquesta tendència no pretén vehicular cap missatge ideològic i es relaciona amb la tendència esteticista.

Característiques del Teatre Simbolista

• Peces breus.
• Ambient suggestiu que capti l'atenció de l'espectador.
• Escenografia despullada d'elements pintorescos.
• Teatre de múltiples ressonàncies en el color, so i llum, orientats cap a un símbol (aquest símbol reflecteix el conflicte entre l'artista i la societat).

Autors i Obres Destacades del Teatre

• Santiago Rusiñol:
  • L'alegria que passa (1898)
  • El jardí abandonat (1900)
  • Cigales i Formigues (1901)

  En aquestes obres, Rusiñol reflecteix un conflicte entre el món de la prosa i el de la poesia:

  • El món de la prosa: materialista i mesquí (representa la societat).
  • El món de la poesia: noble, generós, dedicat a la recerca de l'ideal (representa l'art i l'artista).
• Joan Puig i Ferreter: Aigües encantades (1908).
• Henrik Ibsen: Un enemic del poble (obra d'influència).