Modernisme Català: Història, Característiques i Joan Maragall

Modernisme: Orígens i Característiques

A finals del segle XIX, la literatura catalana s'havia recuperat en quantitat d'obres i autors, i en qualitat, gràcies a Verdaguer, Oller i Guimerà, que es van posar a l'altura d'autors europeus.

Els modernistes es van adonar que la cultura catalana, en general, i la literatura, en particular, no recuperarien l'originalitat perduda durant la Decadència mentre seguissin els models de la cultura castellana, que també estaven prou endarrerits respecte a Europa. També es van revoltar contra la cultura de la Renaixença i van rebutjar-ne les idees que consideraven ràncies i conservadores.

L'objectiu principal del moviment era aconseguir un estil propi i transformar, modernitzar i europeïtzar la societat del moment, ancorada en el passat. El camí per aconseguir-ho passava per canviar els gustos artístics de la classe burgesa, de la qual provenien els modernistes. Això va provocar enfrontaments i tensions. Es van dividir en dues tendències:

• Els regeneracionistes creien que l'art alliberava els individus del materialisme i els donava capacitat per transformar la societat. L'art, per tant, havia d'estar al servei de l'educació de la societat.
• Els esteticistes consideraven que l'art no tenia cap més finalitat que procurar plaer estètic com una forma d'evasió de la realitat quotidiana, rutinària i desagradable. Conreaven una literatura elegant, refinada i de minories.

El Modernisme no es limitava a la literatura, sinó a totes les manifestacions artístiques, inclosa la llengua, la qual volien modernitzar i depurar.

Etapes del Modernisme Català

A la revista L'Avenç trobem els primers símptomes modernistes amb novetats artístiques i literàries europees, i s'hi inicia la unificació ortogràfica. Distingim dues etapes:

• Etapa combativa: Els modernistes es donen a conèixer a través de les festes modernistes i de les col·laboracions en la premsa.
• Etapa establerta: Aconsegueixen popularitat amb les novel·les, la dramatúrgia i, sobretot, en arts plàstiques i arquitectura.

Amb la mort de Joan Maragall es considera acabat el moviment.

La Prosa Modernista: Característiques Narratives

La proposta narrativa dels modernistes es va caracteritzar per:

• Un heroi enfrontat al medi social o natural, marginat i incomprès, que lluita contra l'adversitat per millorar la societat.
• El narrador dona una visió subjectiva dels conflictes que viuen els personatges.
• La descripció de personatges, ambients i situacions és subjectiva i condicionada per l'estat d'ànim dels personatges.
• El simbolisme: Elements simbòlics com noms de personatges, elements del paisatge, etc.
• L'estil mascle: Nom donat al llenguatge de les narracions, rural, amb frases fetes, etc.

Joan Maragall (1860-1911): Vida i Obra

Gran poeta, fill d'un empresari tèxtil. Es va negar a seguir el negoci familiar. Va estudiar música i dret, i va treballar de periodista. Va influir en els intel·lectuals amb els articles que escrivia, que el convertien en ideòleg del regeneracionisme modernista.

Obra de Joan Maragall: Poesia i Prosa

L'obra poètica és la més significativa dels poetes modernistes.

Poesies, Visions i Cants i Seqüències són els seus reculls més importants. Menció a part mereix El comte Arnau, un llarg poema narratiu que es va publicar en tres reculls i al qual va dedicar molt de temps. Inspirat en la llegenda popular, l'heroi medieval és utilitzat com a símbol. El Cant espiritual, inclòs dins Seqüències, ha estat considerat un dels millors poemes de temàtica religiosa.

En prosa es coneixen dos llibres d'assaig, Elogi de la paraula i Elogi de la poesia, on exposa les seves idees basades en l'espontaneisme poètic, que és la seva "teoria de la paraula viva", i que es resumeix en tres idees clau:

• La poesia és una activitat de l'esperit i revela una realitat més veritable amagada darrere la realitat aparent.
• El poeta és un "vident", un guia per als homes perquè té una major capacitat de percepció.
• La paraula ha de ser "viva", provocada espontàniament per l'emoció del poeta davant la realitat; per això sol estar mancada de recursos retòrics.

Temàtica en l'Obra de Maragall

• Poesia decadentista: Caracteritzada per la melancolia i la tristesa, l'exaltació de la mort i el mal com a coses belles.
• Poesia vitalista: Optimista, que anima a viure la vida en plenitud; també la mort, perquè és la darrera experiència vital.
• Poesia de la natura: El paisatge és un pretext per a suggerir sentiments i emocions personals.
• Poesia nacionalista: Reelabora mites i llegendes catalanes.