Modernisme Català: Poesia i Autors Clau del Segle XIX-XX

Modernisme: Origen i Context Social

Corrent estètic que sorgeix per transformar la cultura tradicional i antiquada en una de moderna i nacional.

Context Històric i Social

• Restauració Borbònica: Hegemonia de la burgesia.
• Crisi de finals del segle XIX.
• Partits catalanistes: Com la Lliga Regionalista.
• Classe obrera: Organitzada en sindicats.
• Atemptats anarquistes: Repressió per part de l'Estat.

L'Artista Modernista

Fill de burgès que desitja ser artista per canviar la societat, no per professió.

Difusió i Expansió

• La revista L'Avenç (1889-1893): Clau en la normativització de la llengua.
• Les Festes Modernistes de Sitges: Trobades intel·lectuals on l'artista esdevenia el líder espiritual que havia de regnar a través de l'art.

Corrents Principals

• Simbolistes/Esteticistes: Defensen l'art per evadir-se de la realitat; sovint rebutjats, aïllats i refugiats.
• Regeneracionistes: Compromès amb la societat, amb un fort caràcter nacionalista. L'artista ha de canviar l'art malgrat l'oposició.

Poesia Modernista Catalana

Es caracteritza pel rebuig de la poesia vuitcentista i dels Jocs Florals, defensant l'ús de la llengua del carrer.

Corrents de la Poesia Modernista

• Poesia Simbolista: Es manté al marge de la societat. Autors destacats: Adrià Gual i Joaquim Ruyra.
• Poesia Vitalista: Defensa la regeneració de la societat. Autor destacat: Joan Maragall.
• Parnassianisme: S'oposa a l'antiformalisme, propugnant un retorn als clàssics i la recerca de la perfecció formal. Autors destacats: Gabriel Alomar i l'Escola Mallorquina.

Joan Maragall: Vida, Obra i Pensament

Joan Maragall (1860-1911) va ser fill d'un industrial tèxtil. Va estudiar Dret i va exercir com a secretari del Diario de Barcelona, un diari de caràcter conservador i polític.

A la revista L'Avenç va tenir l'oportunitat de conèixer autors europeus importants. Els seus primers poemes mostren influències del romanticisme antic. La seva Oda infinita (1881) ja revela la seva profunda vocació i inspiració poètica. Per a Maragall, la poesia era una vocació vital que no s'acabaria fins a la seva mort.

Etapes de la seva Trajectòria

• Etapa 1 (1889-1893): Vinculada a la creació de L'Avenç, que promovia la literatura moderna en català. Participació activa en la 1a i 2a trobada de les Festes Modernistes de Sitges (1892, 1893).
• Etapa 2 (1894-1897): Els simbolistes s'aparten del moviment. Maragall participa en la 3a trobada (1894) i la 4a trobada (1897), aquesta última vinculada a Els Quatre Gats.
• Etapa 3 (1898-1903): Fundació de la revista Catalònia (1898), que va ser tancada però va reaparèixer un any després com a periòdic nacionalista liberal.
• Etapa 4 (1904-1906): Col·laboració amb la revista Joventut (que representava un retorn als inicis del moviment) i la revista El Poble Català.

El 1906, amb el naixement del Noucentisme, el moviment modernista comença a declinar.

Obres Destacades de Joan Maragall

• Visions i Cants (1900):
  • Visions: Recull de mites catalans antics, que exploren trets de l'ànima catalana i l'esperit del poble.
  • Cants: Amb un to catalanista, representen la veu del poble i un crit vitalista. Inclou poemes emblemàtics com "El Cant de la Senyera", "La Sardana" i "La Ginesta".
• El Comte Arnau (3 parts: 1900, 1906, 1911): Basat en la llegenda del Comte Arnau, condemnat a cavalcar mil anys. La seva estada a Sant Joan de les Abadesses i el seu enamorament d'una pastora el porten al perdó.
• Cant Espiritual (1910): Poema de profunda reflexió existencial, publicat poc abans de la seva mort.

L'Escola Mallorquina

Corrent literari encapçalat per Miquel Costa i Llobera.

Característiques Principals

• Influència dels clàssics, tant en la forma com en els temes religiosos.
• Temàtica centrada en el paisatge de les Illes Balears.
• Defensa dels valors cristians.
• Recerca de la depuració lingüística.

Miquel Costa i Llobera

Miquel Costa i Llobera (1854-1922) va ser ordenat sacerdot el 1888.

Va participar activament en la Renaixença, escrivint poemes de caràcter romàntic amb una notable preocupació formal. Defensava l'harmonia entre idees i paraules, un aspecte que el diferenciava de Joan Maragall.

Obra Destacada

• Horacianes (1906): Considerada un model de perfecció formal dins la poesia catalana.

Joan Alcover

La seva obra està profundament marcada pel dolor de la mort de la seva dona i fills, fet que li confereix un to de gran intimitat i emoció.

Obra Destacada

• Cap al tard (1909): Aquesta obra destaca per la seva realitat, claredat i sinceritat expressiva, reflectint les seves vivències personals.

Gabriel Alomar

Va ser un intel·lectual compromès amb la renovació d'una societat que considerava trencada i conservadora. La seva llengua literària era elaborada i rica.

Obra Destacada

• La columna del foc (1912): Aquesta obra expressa el seu somni d'una societat millor i més justa.