Modernisme a Catalunya

Arquitecte:

Lluís Domènech i Montaner

Cronologia:

1905-1906 Inaugurat el 9 de Febrer de 1908

Estil:

Modernisme

Materials utilitzats:

Ferro, maó, ceràmica, terrissa artística i vidre

Sistema constructiu:

L’estructura està formada per pilars i jàsseres de ferro

Localitat:

Barcelona

Estat actual:

Bo i en servei

Comitent:

Orfeó Català

Context:

A començaments del segle XX, Espanya vivia les conseqüències de la pèrdua de les colònies del 1898. La burgesia industrial catalana, pròspera, culta i nacionalista donava suport a la revitalització cultural de la Renaixença i als arquitectes modernistes ja que veien en aquest estil un art refinat que els permetia fer ostentació de la seva riquesa i del seu bon gust. La classe obrera, organitzada en sindicats, prenia consciència de la seva força i esdevenia una amenaça per al sistema establert. L’agricultura va assolir un important increment de la producció i la indústria es va diversificar; a més de la tradicional indústria tèxtil, també es va desenvolupar la metal·lúrgica i la química. Aparició de l’electricitat

Estil:

Entre finals del s. XIX i principis del s. XX, Europa va experimentar un moviment cultural que va afectar totes les manifestacions de l’art i el pensament però es va desenvolupar especialment en l’arquitectura i les arts plàstiques

Principals característiques arquitectòniques:

És l’art de la burgesia enriquida amb la Revolució Industrial, Predomini de la corba, Dinamisme de les formes, Detallisme de la decoració amb l’ús de motius vegetals, florals, animals i figures de dones, Inspiració en el passat, Revaloració d’allò artesanal per damunt d’allò industrial, Unificació de les diferents arts

Característiques de l'arquitectura catalana:

A Catalunya, el Modernisme el podem situar entre l’any 1888 i el 1906, amb l’epíleg l’any 1926, amb la mort de Gaudí. Aquesta etapa coincideix a Catalunya amb un moment de creixement econòmic i de reafirmació política nacional. A Catalunya l’arquitectura modernista va suposar la modernització de les tècniques de construcció a la vegada que conserva elements tradicionals (construcció amb totxo vist) i enllaça amb l’estil gòtic.