Modernisme, Fauvisme i Futurisme: Moviments d'Avantguarda Artística

Modernisme: Art, Arquitectura i Estètica

El nom de Modernisme designa un conjunt de manifestacions artístiques, incloent-hi l’arquitectura. Es tracta d’una arquitectura que es desenvolupa entre els segles XIX i XX. Depenent dels països europeus, rebrà diversos noms. Evidentment, a Catalunya desenvoluparà un importantíssim paper dins del Modernisme.

Característiques Clau del Modernisme

El Modernisme aprofita els materials de la Revolució Industrial, encara que molts cops l’ornamentació que utilitza els amaga. Dins de l’estètica modernista té molta importància la natura:

• Les formes orgàniques (ones, elements vegetals, animals).
• L'ús del color (policromia) per afavorir la fantasia.

L'Arquitecte Modernista com a Dissenyador Total

Els arquitectes modernistes conceben el seu edifici com una totalitat, guardant una relació estètica entre tots els elements. De fet, els arquitectes són dissenyadors, integrant:

• La decoració interior i exterior.
• Mobles i làmpades.
• Enreixats i balcons.

Cada edifici té les seves característiques pròpies per tal d’adaptar-se al lloc en concret.

Tendències i Exemples Destacats

Existeixen dues grans tendències dins el Modernisme:

1. Tendència Decorativa: Pròpia de països com Bèlgica, França i Catalunya.
2. Tendència Geomètrica i Funcional: Es desenvoluparà sobretot a Àustria i Anglaterra.

Exemples d'Arquitectes i Obres

• Modernisme Belga: Destaca Victor Horta (Casa Tassel i Casa Solvay).
• Modernisme Geomètric: Otto Wagner.
• Modernisme Francès: Hector Guimard (boques de metro de París).
• Modernisme Català: Sobretot a Barcelona (Palau de la Música Catalana, Hospital de Sant Pau). Coincideix amb la Renaixença i l’auge de la industrialització de la burgesia catalana.

Fauvisme: L'Art de la Bèstia Salvatge (1905-1908)

El Fauvisme sorgeix entre 1905 i 1908, amb Henri Matisse com a figura central. Aquest moviment defensava l'art per l'art.

L'Origen del Nom "Fauves"

L’any 1905, un crític va visitar una galeria d’art i va veure una escultura de Donatello enmig de la sala, envoltada de pintures molt característiques. El crític va exclamar: “Sembla Donatello tancat en una gàbia de bèsties salvatges”. D’aquí prové el nom de Fauvisme (del francès Fauves = Feres).

Principals Característiques del Fauvisme

• Pintura seca i empastada.
• No enfosqueixen ni aclareixen els colors purs; busquen el contrast.
• Es vol transmetre tranquil·litat.
• El color és el protagonista de l’obra.
• Dibuix simple.
• Rebutgen la imitació: rebutgen l’anatomia, la perspectiva convencional, les proporcions clàssiques i el modelat, buscant crear noves realitats.

Futurisme: Velocitat, Màquina i Renovació Radical

El moviment cubista va repercutir molt ràpidament en els artistes d'arreu del món i va donar lloc a un seguit de moviments d'avantguarda, és a dir, moviments que pretenien liderar una profunda renovació artística radical.

La Nova Estètica Futurista

El Futurisme expressa una nova manera d'entendre la realitat. Ja no es tracta de representar només el que veiem, sinó també tot el que hi està relacionat:

• Un estat d'ànim.
• Les sensacions i emocions de l'espectador.
• La percepció del temps, de la llum, de l'espai i del moviment.

La seva manera de "ser moderns" comportava una nova estètica basada en la idealització de la màquina i de la velocitat.

Origen i Figures Clau del Moviment

El moviment futurista va sorgir a Itàlia l'any 1910, lligat a un moviment literari encapçalat pel poeta Filippo Marinetti i als pintors Giacomo Balla, Carlo Carrà, Umberto Boccioni i Gino Severini, que reivindicaven la modernització de la cultura italiana. Severini havia viscut a París (1906-1910) i havia conegut Picasso i Apollinaire.

Influència i Expansió Internacional

El moviment estava molt influït pels nous descobriments òptics lligats al cinematògraf, que revelaven la multiplicació de les imatges i de les coses mòbils a la retina.

L'impacte del Futurisme va ser molt ràpid. L'exposició de Milà de l'any 1912 va viatjar a ciutats com Londres, Berlín, Brussel·les, Hamburg, Amsterdam, La Haia, Frankfurt, Breslau, Zuric, Munic, Viena, Dresden i Moscou per donar a conèixer un missatge cultural que volia ser revolucionari. Aviat van sorgir moviments que derivaven directament del Futurisme i del Cubisme, amb interpretacions locals.