El Modernisme a la Literatura Catalana: Etapes, Tendències i Autors Clau

El Modernisme a la Literatura Catalana: Orígens i Característiques

A finals del segle XIX, la literatura catalana havia recuperat la qualitat perduda gràcies a la Renaixença i, sobretot, a autors com Verdaguer, Guimerà i Oller, escriptors que estaven a l'altura dels autors europeus del seu temps.

Objectius del Modernisme Català

Els modernistes, però, s'adonen que la cultura catalana, en general, i la literatura, en particular, no recuperarien l'originalitat perduda mentre els models a seguir fossin els autors castellans, també endarrerits respecte d'Europa. Per tant, els modernistes es marcaren com a objectiu modernitzar la cultura catalana i posar-la en consonància amb l'europea.

Etapes del Modernisme Literari

El Modernisme es pot classificar en dues etapes principals:

• Etapa combativa (1893-1900)

  El moviment es propagarà gràcies a les publicacions de L'Avenç i les col·laboracions al Diario de Barcelona, el diari més important de l'època, i La Vanguardia, diari que en la dècada del 1910 es convertí en el de més tirada a Catalunya.

• Etapa establerta (1901-1912)

  Els autors aconsegueixen popularitat entre el públic amb les novel·les i el teatre. Aquesta etapa representa la consolidació i triomf del Modernisme. En aquesta etapa, no sols es diluirà el rebuig a la societat burgesa sinó que la burgesia adoptarà el Modernisme convertint-lo en la seva expressió artística habitual, encara que n'assimilaran només les formes, i no el contingut ideològic. Durant aquesta etapa minva l'assaig i augmenta la creació, especialment en el camp de la narrativa amb el triomf de la novel·la rural. A partir de 1906 el Modernisme haurà de conviure amb un altre moviment, el Noucentisme.

Tendències del Modernisme Català

Podem classificar el Modernisme en dues tendències principals:

• Regeneracionistes o vitalistes

  Entenen l'art com una lluita, tenen per tant una actitud activa i compromesa. Propugnen l'exaltació de la voluntat i defensen l'individualisme de l'artista. Compaginen una actitud cosmopolita d'obertura a Europa amb una de nacionalista. Creien que l'art alliberava els individus del materialisme i de l'egoisme, els apartava de la massa alienada i gregària, els donava capacitat de decisió de transformar la societat.

• Esteticistes o decadentistes

  Consideraven que l'art no tenia cap altra funció que procurar plaer estètic a qui l'adquireix, com una forma d'evasió de la realitat quotidiana, rutinària i desagradable. Conreaven una literatura elegant, refinada i elitista. Són per tant partidaris de "l'art per l'art". L'Art com a valor absolut, entès com a refugi, és l'única cosa que pot influir en les persones i desvetllar la sensibilitat.

Santiago Rusiñol: Figura Clau del Modernisme

Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 – Aranjuez, 1931) destaca com a dramaturg i pintor. Va viure un temps a París, on entra en contacte amb l'impressionisme pictòric i els nous corrents literaris europeus. Fundador del Cau Ferrat, on es realitzaven les Festes Modernistes de Sitges, les quals tingueren un gran ressò a la premsa i serviren per a difondre l'ideari modernista.

Les seves obres reprodueixen les tensions entre l'artista i la burgesia, que representa amb l'antítesi simbòlica: la «poesia» (idealisme i generositat) enfront de la «prosa» burgesa. Destaca L'alegria que passa (1898) i Cigales i formigues (1901). Però també L'héroe (1903), pròxim al regeneracionisme, i L'auca del senyor Esteve (1907/1917), costumista i de «pacte» entre modernistes i burgesos després de deixar ben palès el conflicte entre Ramonet i son pare, el senyor Esteve, model de petit burgès.