Modernisme, Noucentisme i Avantguardes: Literatura Catalana (s. XIX-XX)
Clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,65 KB
Context
- Finals del s. XIX:
- Tensió entre les intel·lectualitats.
- Injustícies capitalistes a les metròpolis.
- Imperialisme a les colònies.
- s. XX:
- Progrés de la ciència i la tecnologia.
- Lluites ideològiques (provocades per guerres i destrucció).
Escriure i Editar
- S'edita molt.
- Important presència de mitjans de comunicació.
Modernisme (1892-1911)
- L'artista és el creador, l'intel·lectual (jove).
- Volen obrir-se a les idees i a les formes artístiques que protagonitzen la vida cultural dels diferents països occidentals.
- La societat és cada cop més materialista; no volen l'artista. (La burgesia no fa el paper que li pertoca).
- Ruptura entre l'artista i la societat.
- Bohèmia daurada: l'art era la seva religió (poder crear).
- Bohèmia negra: l'art com a treball.
- París, ciutat per excel·lència.
- La revista Avenç fou propagadora de les idees Modernistes (hi escriuen autors).
- Joan Maragall també escriu a la premsa intentant canviar la societat.
- Joan Brossa, "Viure del passat", és regeneracionista.
- Vitalisme - Nietzsche: defensa l'exaltació de la vida com a valor suprem.
- 1892: inici de les festes modernistes a Sitges (organitzades per Santiago Rusiñol).
- 1911: mor Joan Maragall (finalitzant l'època modernista).
Noucentisme (1906-1923)
- El seu principal objectiu és impulsar un projecte normalitzador i de modernitat a Catalunya (idea clara).
- El diari La Veu de Catalunya va ser la principal forma de difusió.
- Eugeni d'Ors (1881-1954), assagista i filòsof, acabarà sent el principal teòric (Xènius).
- Glosari: columna que escrivia E.O al diari i sempre, indirectament, expressava la ideologia del Noucentisme.
- Mancomunitat de Catalunya (ajunta la política i la cultura), l'encapçala Enric Prat de la Riba, aglutinava les quatre províncies.
- El Noucentisme rebutja la narrativa. Poesia.
- Institut d'Estudis Catalans (1907), creat per normalitzar i determinar la llengua (Pompeu Fabra).
- Els artistes i intel·lectuals serveixen per promoure idees.
- Als anys 20 s'hi produeix una crisi idealista, canvi polític.
Les Avantguardes
- Períodes de curta durada (primera meitat s. XX).
- Intentaven provocar la societat. Intenten donar un cop artístic a totes les guerres i mals.
- Destrueixen el realisme i l'expressen en formes geomètriques.
Futurisme
- Neix a Itàlia.
- F.T. Marinetti.
- S'adreça als joves.
- Es parla de moviment (esport i màquines).
- Destrueix la sintaxi.
- Infinitiu, única forma verbal.
- Eliminació d'adjectius i adverbis.
- Eliminació de la puntuació i majúscules.
- Ús de signes aritmètics i musicals.
- Paraules en llibertat.
Dadaisme
- Alemanya.
- Tristan Tzara.
- Dada (sons de bebès).
- Per fer un poema es retallen paraules d'un diari...
Cubisme
- França.
- G. Apollinaire: cal·ligrama.
- Collage aplicat a la literatura.
- Ús de colors d'impremta.
- Diferents mides de lletres.
- Dibuixos.
- Joan Salvat-Papasseit.
Surrealisme
- França.
- André Breton.
- Incorpora el món oníric.
- Escriptura automàtica (el fluir de les idees).