Modernisme, Noucentisme i Avantguardisme a la Literatura Catalana
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,21 KB
Modernisme
El Modernisme, moviment que busca modernitzar la literatura catalana després de segles de decadència, es caracteritza per dues tendències: l'art per l'art i el regeneracionisme. Un exemple és Joan Maragall, modernista simbolista amb la teoria de la paraula viva: poesia espontània on el poeta expressa la seva inspiració, compromès amb la societat.
Noucentisme
El Noucentisme intenta materialitzar les idees modernistes a través d'un pacte amb la burgesia. Amb Prat de la Riba com a líder polític, Eugeni d'Ors com a intel·lectual i Josep Carner com a poeta, els noucentistes creen infraestructures com l'Institut d'Estudis Catalans i la Mancomunitat de Catalunya. Carner propugna el retorn al classicisme amb un llenguatge exquisit, ple de metàfores i un vocabulari selecte.
Avantguardisme
L'Avantguardisme pretén trencar amb la tradició i revolucionar l'art, centrant-se en els avenços científics i tècnics. Aquest moviment engloba diverses tendències com el cubisme, futurisme i surrealisme.
Joan Salvat-Papasseit
Joan Salvat-Papasseit, poeta autodidacta d'origen humil i activista cultural, morí jove a causa de la tuberculosi. El seu primer llibre, Poemes en ondes hertzianes, reflecteix la seva fascinació per les avantguardes, especialment el futurisme, amb l'ús de les "paraules en llibertat", el trencament del vers, les tipografies, els espais en blanc i la supressió de la puntuació. La seva obra es completa amb L'Óssa Menor i El Poema de la Rosa als Llavis, una història d'amor amb rerefons autobiogràfic.
El Poema de la Rosa als Llavis
A causa de la tuberculosi, Salvat-Papasseit passava temporades en sanatoris. En una d'elles, va tenir una relació sentimental amb una pacient (possiblement francesa, anomenada Margot). El poema, dividit en 31 poemes i 20 seccions, explora el coneixement dels amants, l'abandonament de l'estètica avantguardista per descriure la relació, l'aprenentatge amorós, la unió i la separació física. Salvat-Papasseit aconsegueix mostrar l'amor en tota la seva dimensió, incloent-hi elements eròtics, lliure de culpa, pecat o moralitzacions.