El Modernisme Teatral a Catalunya: Obres Clau i Corrents

Teatre Modernista Català: Característiques i Context

El modernisme és un moviment produït a Occident durant els segles XIX-XX. Els seus objectius són:

• Renovar totes les arts.
• Modernitzar i obrir la cultura catalana a nous corrents.
• Sistematitzar la llengua.

L'expressió del moviment es troba a la poesia, la prosa i el teatre. El teatre, com a forma molt completa, és una molt bona plataforma pública per comunicar idees i un bon camí per a la professionalització.

Corrents Teatrals del Modernisme

El Teatre Simbolista: Subjectivitat i Misticisme

Aquest corrent es caracteritza per la subjectivitat. Es va voler allunyar del Realisme i el Naturalisme per explorar emocions, l'inconscient i les forces invisibles que afecten l’existència humana. Crea un nucli senzill però potencia l'ambientació, i fa servir elements màgics i suggerents. Busca expressar allò que és invisible, espiritual o misteriós (la mort, l'ànima, els somnis, etc.).

Autors destacats:

• Santiago Rusiñol: Ideòleg del modernisme, animador de les festes de Sitges, artista molt polifacètic i referent de l’art. Va representar La intrusa, amb gran èxit. Rusiñol afirmava que “l’art era una expressió dels seus sentiments i una emoció estètica”.
• Maurice Maeterlinck: Innovador europeu, va presentar festes modernistes a Sitges.

El Teatre Realista: Descripció de la Vida i Veritat

La temàtica principal és la descripció de la vida. La seva ideologia és molt reflexiva i ha d’estar al servei de la veritat.

Autors destacats:

• Henrik Ibsen i Joan Puig i Ferreter (aquest últim s'inspira en l’escandinau), que van escriure obres modernistes de tendència regeneracionista: Un enemic del poble i Aigües encantades.

Elements comuns entre les obres:

• Temàtica: Conflicte entre individu i societat.
• Referent de l’aigua: Molt important per la idea de progrés i estancament.
• Resolució: El problema és solucionat per un heroi.

Elements Estructurals del Teatre

Dramatis personae

Llista dels personatges.

Acte

Estructura de plantejament, nus i desenllaç. Per canviar d'escena o d’acte, s'inclou una breu descripció d’espai, temps i personatges.

Acotacions

Indicacions escèniques que poden ser de diversos tipus:

• D'acció: Què està fent el personatge.
• De caracterització: Característiques del personatge.
• De to: Estat d'ànim del personatge o forma de parlar.

Anàlisi de "La Intrusa" de Maurice Maeterlinck

La intrusa és una obra teatral de Maurice Maeterlinck, escrita l’any 1890. És una obra pessimista que aborda la inevitabilitat de la mort. El seu missatge és la fatalitat de la vida: els personatges no fan res per evitar la mort. És un dels primers exemplars del teatre simbolista. L'acció dramàtica és mínima; l'important és el que s'intueix, no el que passa.

Característiques de "La Intrusa"

• Espais escènics: Tancats i ombrívols, carregats de simbolisme (foscor, silenci, amb un valor profund).
• Temps: Lent, i l'atmosfera és d'inquietud i tensió (transcorre a mitjanit).
• Personatges: Són sovint figures passives, gairebé arquetips que representen estats d'ànim (actuen amb resignació).
• Llenguatge: Poètic i simbolista, allunyat del discurs col·loquial. Els autors simbolistes busquen suggerir més que afirmar, i confien en el poder evocador (acotacions, silencis, etc.).

Argument de "La Intrusa"

L'obra transcorre en una casa familiar on diversos membres de la família esperen la mort imminent de la filla de l’avi, que està malalta. L'acció és molt continguda, no passa gaire res, però els personatges perceben una presència inquietant: la mort, que s'apropa de manera invisible (l'avi la percep molt intensament).

Personatges de "La Intrusa"

• Avi cec: Molt intuïtiu i savi. La veritat s'aprèn per mitjà de la intuïció, no pels sentits. Percep la presència de la mort malgrat ser cec.
• Pare i oncle: Representen la racionalitat i el desig de control. No entenen tot allò que està fora del tangible.
• Tres filles: Simbolitzen la innocència i la sensibilitat emocional. Són més obertes a percebre el misteri, i el seu comportament contribueix a crear un ambient de tensió i sospita.
• Germana de la Caritat: Representa la fe i la resignació, acostumada a la mort.
• La intrusa: Representa la mort. Mai apareix físicament, però crea una atmosfera de tensió.

Elements de Tensió i Atmosfera

La presència de la intrusa es manifesta a través de sons, silencis i sensacions dels personatges, creant una atmosfera inquietant. Altres elements que contribueixen a aquest clima de tensió són:

• Els silencis.
• Les passes.
• El soroll de la porta.
• Els ocells que s’espanten.
• La manca de lladrucs de gossos.

La Poètica d'Aristòtil en "La Intrusa"

L'obra respecta les unitats aristotèliques:

• Acció: Una sola trama.
• Temps: 24 hores.
• Espai/Lloc: Un sol lloc.

Anàlisi de "Aigües Encantades" de Joan Puig i Ferreter

Joan Puig i Ferreter (1882, la Selva del Camp - 1956, París) va ser un escriptor i polític català. Fill natural d’un terratinent que no el va reconèixer, es va formar de manera autodidacta. Es va instal·lar a Barcelona, on s'endinsa en el modernisme. El seu viatge a França el va marcar, amb la voluntat d'obrir Catalunya a noves tendències europees. Destaca per Aigües encantades (1908). Més tard, evoluciona cap a la comèdia. A partir dels anys 20, es dedica a la narrativa, amb obres com Camins de França. Va ser actiu políticament amb ERC i conseller durant la Guerra Civil. Es va exiliar a París.

Espai i Context de l'Obra

L'acció transcorre a Tarragona, en una zona allunyada de la capital (part alta i muntanyosa). L'obra pretén denunciar tot allò que va contra el progrés i expressa una necessitat d’un canvi revolucionari.

Temàtica Principal: Conflicte i Regeneració

1. Enfrontament entre Individu i Societat

L'individu és el geni modernista, i és a través d'aquest geni que es concretarà la voluntat de modernitzar. L'individu vol lluitar per denunciar circumstàncies que frenen el progrés i l'educació.

2. Necessitat d'Acció Revolucionària

Es busca regenerar i deslliurar l'home de la tradició, la religió i les forces polítiques oligàrquiques.

Dues postures principals:

• Postura progressista: Defensen la salvació a través de la ciència i el progrés. Són intel·lectuals marginats de la societat: Foraster, Cecília, Romanill, Manescal (el veterinari), el republicà Bartomeu i el carlí Manso.
• Postura tradicional: Defensen el caràcter sagrat de les aigües, l'immobilisme i es mantenen en la seva zona de confort: Pere Amat, Joan Gatell, Juliana, Trinitat, Mossèn Gregori i el poble.

Personatges Basculants

• Positius: Comencen a veure clar gràcies al sacrifici de l'heroi (Joan Gatell).
• Negatius: No es poden desprendre del pes de la tradició i del poble, i es preocupen pel seu status quo (Vergés, Manso).

Fragments Destacats per Actes

• ACTE I (pàgines 45-50): La idea de l’amor als fills que mostren l’Amat i la Juliana, i la idea que en té la Cecília, el que reivindica.
• ACTE II (pàgines 97-101): La violència i brutalitat del pare, i el tema de l’autoritat i l’autoritarisme o el poder.
• ACTE III (pàgines 112-118): El saber de les dones i els estereotips, i la dona invisible i permanent.

Autoritat vs. Autoritarisme: Cecília i Amat

Autoritat

Capacitat per obtenir de les persones del teu voltant reconeixement i respecte, però també deixar-se aconsellar. Implica una relació de confiança i ser reconeguda lliurement.

Autoritarisme

El poder implica jerarquia, ordena, fixant un lloc precís per a cada persona. Rebuig de les idees dels altres i imposició de les pròpies. Imposa als altres la seva autoritat i també qui exerceix el poder sense permetre l’oposició.

Personatges Clau d'"Aigües Encantades"

• Cecília: Filla d’Amat i Juliana. Viu amb els pares, però se’n va anar a la capital a estudiar i s’adona com les creences i tradicions li poden posar obstacles al progrés i la millora.
• Vergés: Mestre del poble. Comparteix idees amb Cecília, però és una mica negatiu, cerca el seu propi benestar i no es mou de la seva zona de confort.
• Pere Amat: Pare de Cecília. Persona dominant, amb un gran pes de la tradició i l’immobilisme com a forma de mantenir el seu status de poder.
• Juliana: Mare de Cecília. L’intenta entendre i sent tristesa cap a ella.
• Mossèn Gregori: Mossèn del poble. En contra de les idees de Cecília i Foraster. Fa creure que són enviats pel dimoni i intenten acabar amb la religió del poble.
• Joan Gatell: Batlle del poble. Molt lligat a Amat i al Mossèn. No escolta el Foraster, però està molt interessat en el que diu el Foraster sobre els Gorgs de la Verga.
• Trinitat: Dona del batlle. Dona suport a Amat. Quan Gatell es desmarca, no li dona suport.
• Foraster: Porta idees renovadores al poble. Arriba al poble per intentar acabar amb la sequera, però no pot perquè és atacat pel poble. Està enamorat de Cecília i acaben junts a la ciutat.
• Sr. Vicenç: Veterinàri del poble, molt valorat per Romanill.
• Bartomeu: Jornaler que treballa, però en contra del Manso perquè és ric i avariciós.
• Manso: Jornaler i carlista.
• Romanill: Pastor d’ovelles. No dona suport a les idees catòliques i defensa el Foraster.
• Braulia: Dona de Romanill, no dona suport al marit.

El Paper de Cecília: Conflicte Individual i Social

• Conflicte individual: Revolta personal amb el seu pare a causa d'un conflicte generacional.
• Conflicte social i col·lectiu: Necessitat de millorar i el trencament d'estereotips tradicionals.

Cecília i Foraster: Idealisme i Racionalisme

Ambdós personatges encarnen l'idealisme i el racionalisme. Representen:

• La solitud dels herois incompresos.
• L'individualisme.
• El pragmatisme del mestre.
• L'idealisme contra la tradició obscurantista.
• La fortalesa, la combativitat i el coratge.

Símbols Recurrents a "Aigües Encantades"

• Aigua encantada o corrent: Aigües dominades per la religió i el poble. Intocables. Simbolitzen la por al canvi.
• Tempesta: Conflicte, revolta interna de Cecília i el canvi.
• L’ovella: Símbol del poble obedient i domesticat pel Mossèn i la fe. Es vincula amb les masses que segueixen l'església i l'autoritat sense qüestionar-se res.

Inspiració i Adaptació d'"Un Enemic del Poble"

Aigües encantades és una adaptació lliure i catalanitzada d'Un enemic del poble. Manté l'essència ibseniana, però trasllada el conflicte a un context més catòlic i rural en català.

Diferències entre "Aigües Encantades" i "Un Enemic del Poble"

• Aigües encantades és una obra modernista catalana, mentre que Un enemic del poble és una obra realista noruega.
• La protagonista d'Aigües encantades és Cecília, una jove intel·ligent i rebel que s’enfronta al poder de l’Església i la ignorància del poble. En l'altra obra, el protagonista és el doctor Stockmann, un metge que denuncia la contaminació de les aigües del balneari i es veu rebutjat per defensar la veritat.
• El conflicte central d'Aigües encantades gira entorn del xoc entre ciència i raó versus fe religiosa i superstició. En canvi, en l'altra, el conflicte és entre veritat i salut pública versus interessos econòmics i polítics.
• A Aigües encantades, l'aigua simbolitza la fe cega, la tradició i el poder religiós. En l'altra, simbolitza una veritat incòmoda que es vol amagar per conveniència.
• A Aigües encantades, el poble és profundament supersticiós i controlat per l’Església. En l'altra, el poble és materialista i fàcilment manipulable pels dirigents.
• El desenllaç d'Aigües encantades mostra Cecília decidint marxar, rebutjada pel poble; el to és pessimista. En canvi, a Un enemic del poble, Stockmann queda sol però ferm en els seus ideals; el to és més combatiu i provocador.
• Aigües encantades critica el dogmatisme religiós i l’estancament rural. L'altra obra critica la hipocresia social, la por a la veritat i el conformisme democràtic.
• Tant Cecília com Stockmann són figures rebels i idealistes, que són marginades per defensar la veritat i la llibertat de pensament.
• L'estil d'Aigües encantades és simbòlic i propi, mentre que el de l'altra és directe i realista.