Modernisme: trencadís, cartells, arcs i escultura
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,67 KB
Trencadís i mosaic
Trencadís: és un tipus de mosaic que es realitza amb fragments irregulars de ceràmica units amb argamassa, una tècnica arquitectònica utilitzada durant el modernisme per Gaudí. Mosaic: una obra elaborada amb tessel·les, petits fragments de pedra, ceràmica o vidre de diferents formes i colors que s'apliquen sobre qualsevol superfície per formar composicions geomètriques o figuratives.
Cartellisme i art gràfic modernista
Cartell: el modernisme es va estendre de manera molt profusa en les arts gràfiques, tant a la il·lustració de llibres i revistes com al cartellisme. Els representants de l'Art Nouveau van introduir un estil pictòric alternatiu al de Toulouse-Lautrec, creant cartells d'imatges exòtiques i estilitzades per mitjà de línies fluides i d'elegants formes allargades. Entre els artistes de cartells d'estil Art Nouveau més representatius n'és l'anglès Aubrey Beardsley. El cartell veu créixer la seva importància com a element de promoció comercial; qualsevol tipus de producte és anunciat per aquest procediment:
- aliments
- begudes
- medicaments
- mobles
- espectacles
- vehicles
Arc parabòlic
Arc parabòlic: els arcs parabòlics són elements molt usats en arquitectura. Es poden utilitzar, per exemple, com a ponts o bigues. Normalment, aquests ponts són isostàtics. La peculiaritat de l'arc parabòlic és que en l'arc només actuen esforços axials i moments flectors, no presentant esforços tallants. Això es produeix quan l'arc és sotmès a una càrrega uniformement distribuïda i amb tots dos extrems com a suports fixos. Això fa possibles arcs executats amb pedres sense morter, tal com s'han construït ja des de fa molts segles. Dins de l'arc, els esforços són majoritàriament de compressió.
Escultura modernista i materials
Escultura: l'escultura modernista va tenir com a tema central la figura femenina en diferents actituds. Es van utilitzar una gran varietat de materials: el marbre per als monuments d'envergadura i el bronze, l'ivori, els metalls preciosos, la ceràmica i el vidre per a obres de petita grandària, molt relacionades amb l'orfebreria. L'escultura modernista és marcadament sensual, barreja realisme i simbolisme; pretén transcendir l'anècdota que el naturalisme havia posat en primer pla, i per això mirarà cap al simbolisme. Josep Llimona.