Modernisme vs. Postmodernisme: Anàlisi i Judici Estètic

Modernisme

El Modernisme es concep com un món sòlid on el pes de les imatges resideix en l'àmbit visual. Tot s'argumenta a través de la raó i la intel·lectualitat. Els modernistes són creatius i originals i, per tant, donen un valor auràtic a les seves obres, és a dir, són úniques i irrepetibles. Tenen un caràcter representacional amb una riquesa expressiva que es basa en formes, colors, textures, composició, etc. Aquests artistes se centren en el futur i el progrés, i per tant les seves obres sempre busquen innovar.

Postmodernisme

El Postmodernisme presenta una imatge potent visualment amb una narrativa al darrere. Aquesta narrativa és de caràcter icònic i es basa en metàfores, al·legories i codis específics o compartits que només les persones disposades a interpretar-los aconseguiran desxifrar. Un postmodern es basa en el passat i recrea aquelles obres; per tant, les renova i les recrea. Aquestes obres estan centrades en el coneixement sensible, els sentiments i les emocions, a partir de la llibertat individual. Busca allò desmesurat, la inharmonia, la ironia, l'asimetria i el caos. Els postmoderns confien en el present, i són les institucions i el mercat els qui donen valor auràtic a les obres. Hi ha artistes que mostren la realitat lletja i la denuncien a través de la ironia, i d'altres que evadeixen la realitat amb el camp, el cute i el kitsch.

Atributs del Postmodernisme

• Apropiació: mirar al passat i apropiar-se d'aquelles idees rellevants per actualitzar-les, donant-los un nou significat.
• Simulacre: suplantar la realitat amb la ficció.
• Espectacle: jugar amb formes, tematitzar. L'objectiu és que els consumidors s'ho passin bé.
• Artifici: potenciar allò artificial, apropiant-se d'imaginaris col·lectius.
• Pastiche: barrejar coses ja existents per crear-ne una de nova.
• Efímer: sorprendre amb peces temporals i transitòries que apareixen i desapareixen ràpidament.
• Erotisme: jugar amb la seducció o amb alguna cosa més tensionada i liberal.

Judici Estètic: Gust vs. Valor

Judici de Gust

És subjectiu: m'agrada o no. Implica una exposició personal, un procés sensitiu i un coneixement sensible relatiu. Consisteix a afegir una apreciació personal, ja sigui positiva o negativa.

"Les imatges que creen els artistes no han de seguir cànons, ja que perden la creativitat. Proposa posar en marxa el lliure joc de la imaginació. És la potència de la creativitat."

– Immanuel Kant

Judici de Valor

És objectiu: s'ha d'argumentar i citar un teòric. Combina una opinió personal amb un referent teòric. Va més enllà dels sentiments i les emocions, ja que és un procés cognitiu al qual s'arriba a través de la raó i l'intel·lecte (és bona o no, interessant o no). Antigament, la gent es posava davant d'una imatge i hi reflexionava, avaluant si complia les normes o allò que es demanava des dels cànons establerts (Plató, Aristòtil).

"L'estètica és una teoria de la recepció. Nosaltres establim una relació amb la imatge o l'objecte. Només podem emetre un judici de gust, perquè és subjectiu."

– Jacques Aumont