La Modernitat: Un Anàlisi de la Fragmentació i la Llibertat Individual

Objectiu Modernitat: unificar Europa = Imperi romà, però hi ha fragmentació: territorial, lingüística i històrica.

París i Londres (referents ètics i estètics) són polis que serveixen de model per a les creences modernes, ja que els sistemes no ofeguen tant. Es creen llocs de reunió per discutir i difondre les idees.

Cosmopolita (característiques: gent de diferents orígens, pluralitat, diversitat, llibertat -> tolerància) i despersonalització.

Hegel: Reforma Protestant: lliure d’interpretar la Bíblia, responsable dels propis actes i creences; Il·lustració: responsabilitat, autonomia del propi individu; Revolució Francesa: fet que il·lustra la reforma protestant i la il·lustració. Igualtat davant la llei -> ciutadà.

Modernitat s’oposa a: tradició, antic règim i institucions religioses.

Proposa la llibertat individual; nosaltres som responsables de la nostra felicitat. La percepció del canvi de processos i fets que passen de forma cronològica implica que hi ha temporalitat.

Capitalisme: reinverteix -> progrés social.

Creació d’Estats: estat central -> homogeneïtzació d’estats.

Secularització de normes, cultures i valors -> l’església i les institucions ja no tenen aquest poder, sinó que el té l’individu.

EN CONTRA DE LA MODERNITAT:

Karl Marx i Hegel: en contra de la mecanització i del sistema capitalista.

• L’home esdevé aliè (gran malaltia que infecta Europa).
• Aliè amb els altres (diferències entre els que tenen i els que no, lluita de classes).
• Aliè del sistema (mecanització = + producció = despersonificació = + consum; busca el benefici del sistema, no de l’individu).

ARTISTA: creu que el món en què viu no és el seu perquè està massificat. Creu que la revolució o canvi es fa des de l’individu. Busca una vida autèntica i crea el seu propi món.

La felicitat = plenitud: no fa falta argumentar els teus actes, no fa falta explicar per què ets feliç.

ESCOLA FRANKFURT:

Adorno i Horkheimer

Bases de la Il·lustració:

• Lluita contra la por a l’antic règim i la religió; ara ens sentim lliures.
• Ciencia = llibertat; ens converteix en amos de la realitat.
• Tradició -> obstacle per comprendre la realitat; trencament entre tradició, que està plena de prejudicis, i el progrés.

Dialèctica: entendre la realitat és canviant; comprendre amb origen i desenvolupament; una cosa porta a l’altra; la realitat és contradictòria; res és estable.