Modernització i industrialització a Espanya

Projectes de modernització i d'industrialització

A partir del s. XVIII a Espanya es van plantejar projectes de modernització amb l'objectiu de vertebrar socialment, territorialment i econòmicament el país, però van fracassar unes quantes vegades. Ex. política d'administració il·lustrada de Carles III.

-Al s. XX (Segona República), altre intent de modernització: reformar l'administració, solució del debat nacionalista, aprovació d'una legislació social adequada a un país modern amb un pacte entre la classe mitjana i la classe obrera. Va fracassar per la Guerra Civil i la dictadura franquista.

-A les dècades de 1960 i 1970, van sorgir iniciatives parcials entre les quals van destacar els Plans de Desenvolupament que tenien com a objectiu atreure inversions mitjançant incentius fiscals.

-La creació, el 1983, de les Zones d'Urgent Reindustrialització (ZUR). Va ser la resposta a la crisi econòmica de la dècada del 1970. Amb aquests es pretenia diversificar la producció amb l'objectiu de crear ocupació estable. No van aconseguir els objectius establerts ja que va quedar molta centralitat a Madrid i BCN.

Polítiques regionals i de cohesió

Són el conjunt d'intervencions públiques encaminades a millorar la distribució territorial de l'activitat econòmica, a fomentar el desenvolupament de les regions més endarrerides i a reduir-hi les desigualtats entre elles pel que fa a la renda i a l'ocupació.

Actualment la política regional que du a terme l'Administració General de l'Estat s'aplica amb diversos instruments: -Els Fonts Estructurals Europeus, El Fons de Compensació Interterritorial, Les ajudes de l'Estat de finalitat regionals i La Cooperació local de l'Estat

La implantació de l'Estat de les Autonomies i l'entrada d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (1986) són dos factors essencials que permeten entendre la planificació i l'aplicació de plans i de polítiques de desenvolupament regional.

Aquestes polítiques de desenvolupament s'han concretat en inversions que han prioritzat les infraestructures, els equipaments bàsics, la formació professional i la millora dels sistemes i processos de gestió eficient, tant de les empreses privades com de l'administració pública.

El Fons de Compensació Interterritorial

Aquest s'extreu anualment dels pressupostos de l'Estat per distribuir-lo entre les regions més pobres o deficitàries.

Una comunitat autònoma rep part d'aquest Fons depenent d'un càlcul complex que inclou variables com el nivell de renda per càpita, infraestructures i equipaments, nombre d'habitants, etc. Cada comunitat autònoma pot decidir quins aspectes pot potenciar com a política de desenvolupament regional a partir dels ingressos que ha rebut a través d'aquest Fons.

Efectes de les polítiques regionals

Com a resultat de les inversions que ha rebut del Fons de Compensació Interterritorial i del fons europeu, s'han incrementat els nivells de renda i de l'índex de desenvolupament humà (IDH, índex que s'aplica als habitants d'un determinat territori que té en compte no només factors econòmics sinó també factors relacionats amb el benestar), exponents de l'augment de nivell de vida i de la superació de situacions d'escàs desenvolupament.

-Així és com algunes comunitats autònomes han experimentat un ritme de creixement per damunt de la mitjana espanyola. Aquesta circumstància enganya una mica perquè el seu punt de partida és molt baix i es continuen situant lluny de les mitjanes estatals i europees.

-A més, a moltes comunitats autònomes s'han dut a terme esdeveniments promocionals. Aquests fets han contribuït no sols a mostrar l'emplaçament i la funció de moltes ciutats i regions que abans havien estat en una posició secundària, sinó també a impulsar-ne la renovació de les infraestructures i a projectar noves iniciatives econòmiques.