Monarquia Absoluta i Parlamentària: Característiques i Societat

Monarquia Absoluta

Característiques de la Monarquia Absoluta

El rei concentrava tots els poders de l’Estat (executiu, legislatiu i judicial) i els va consolidar a costa dels estaments privilegiats (la noblesa i l’Església) i de les prerrogatives dels parlaments.

El regnat de Lluís XIV va ser l’exemple més clar de monarquia absoluta en el segle XVII. El rei concentrava tots els poders de l’Estat (executiu, legislatiu i judicial) i els va consolidar a costa dels estaments privilegiats (la noblesa i l’Església) i de les prerrogatives dels parlaments.

Monarquia Parlamentària Anglesa

Durant el segle XVII, Anglaterra es va veure sacsejada per diversos conflictes que enfrontaren la dinastia dels Stuart, que volia ampliar els poders de la monarquia, amb el Parlament, institució d’origen medieval en què estaven representats l’alta noblesa i el clergat (Cambra dels Lords) i els representants de la noblesa menys important i de la burgesia (Cambra dels Comuns). Eren bicamerals.

Bill of Rights

La Declaració de Drets (Bill of Rights) recordava quins eren els deures i les competències del rei i del Parlament.

Monarquia vs. República

Diferència entre Monarquia i República

La monarquia és un tipus de govern en el qual dirigeix un rei que controla els 3 poders de l'estat: legislatiu, judicial i executiu.

A més, els habitants no trien el seu rei, sinó que aquest es designa de forma hereditària.

La república, clarament, és tot el contrari. En ella, els poders de l'estat els dirigeixen persones diferents i el president és elegit pel poble en una votació.

Demografia de l'Antic Règim

Característiques de la Natalitat i de la Mortalitat durant l'Antic Règim

La demografia del segle XVII, coneguda amb el nom de demografia de l’Antic Règim, es caracteritzava per una natalitat i una mortalitat elevades, i per la importància i la influència de les crisis demogràfiques, que provocaven un elevat increment de la mortalitat (mortalitat catastròfica).

La natalitat: Segons diferents estudis, cada parella podia tenir entre quatre i cinc fills, i en els casos extrems, la xifra s’elevava a set o vuit. Aquests percentatges representaven una taxa de natalitat d’un 40‰, és a dir, molt alta.

L’elevada taxa de natalitat s’explica com a mecanisme compensatori de l’elevada taxa de mortalitat i, especialment, de l’elevada mortalitat infantil, que se situava en el 25%. La taxa de mortalitat juvenil també era molt alta. Això feia que solament el 50% dels nascuts vius arribessin a 20 anys. Les taxes generals de mortalitat també eren força elevades i se situaven entre el 35‰ i el 40‰.

Les principals causes de la mortalitat eren una higiene personal i pública força deficients, o simplement inexistents; una alimentació clarament insuficient i un sistema mèdic i sanitari incapaç de respondre amb eficàcia a la major part de les malalties.

Als factors ordinaris de mortalitat cal afegir-hi les crisis demogràfiques, provocades per les epidèmies, especialment de pesta negra i de fam.

Societat Estamental

La societat europea del segle XVII estava formada per ordres (estaments) i grups o classes dins de cada estament. El clergat i la noblesa no pagaven impostos directes, estaven protegits per un sistema jurídic particular i gaudien de la possibilitat d’accedir a càrrecs de govern i responsabilitat; eren els privilegiats. Aquests estaments es dividien internament en grups en funció de la seva importància: alta i baixa noblesa, i alt i baix clergat.

La resta de la població estava formada per homes lliures, que pagaven impostos directes, però que tenien molt limitades les possibilitats de promoció social; formaven l’estament dels no privilegiats (pagesos, artesans, comerciants, classes populars urbanes...). Aquest estament era el més nombrós i també el més heterogeni.

Gràcies als beneficis generats per l’activitat econòmica, va sorgir una burgesia comercial i financera que va assolir prestigi i poder dins dels límits marcats per la societat estamental. Malgrat l’èxit econòmic, però, la burgesia tenia molt poca influència política, i aquest fet generava frustració entre els seus membres.