La Monarquia Autoritària i l'Humanisme: Una Nova Era

Context demogràfic

Gràfic: La desaparició de les grans epidèmies del segle XIV i la recuperació dels camps i cultius van permetre un creixement continuat de la població.

Què és la monarquia autoritària?

És la reafirmació del poder reial, que va suposar limitar el poder de la noblesa, de l'Església i dels municipis, i governar de manera personal.

Mesures adoptades

• Van crear una burocràcia i una administració centralitzada i cada cop més professional que depenia directament d'ells.
• Van augmentar i enfortir els seus exèrcits.
• Van augmentar els impostos per obtenir ingressos i finançar polítiques de prestigi i expansió territorial.
• Van crear una xarxa diplomàtica per mantenir contactes i fer negociacions amb les cancelleries d'altres països.

L'enllaç dels Reis Catòlics

Va significar la imposició del nou model de monarquia autoritària a Castella. A la Corona d'Aragó, en canvi, les institucions medievals dels diferents regnes (Corts, Generalitat) van seguir vigents, però es va instituir la figura del virrei com a representant del monarca. A Castella, la monarquia va aconseguir realment imposar el seu poder i dur a terme una reforma profunda de les institucions.

L'humanisme

L'humanisme és un corrent filosòfic i cultural que va sorgir en el segle XIV, però que va assolir la plenitud en el segle XV i principis del segle XVI.

Idees fonamentals dels humanistes

• Van defensar la importància de l'ésser humà (antropocentrisme), enfront del teocentrisme, segons el qual tot girava entorn de Déu.
• Es van interessar pel coneixement i la recerca de la veritat a través de la raó i l'experiència, assentant les bases del mètode científic.
• Van sentir una profunda curiositat pel món físic i espiritual. Aspiraven a saber de tot i desitjaven convertir-se en autèntics savis.
• Es van inspirar en la literatura, la filosofia i l'art de l'antiguitat.
• Enfront del llatí, van promoure l'escriptura de les obres literàries en les llengües vernacles: les pròpies de cada país.

Tractat de Copèrnic

Revolucions de les esferes celestes, de Nicolau Copèrnic, publicat el 1543, és un tractat d'astronomia amb què es qüestiona la teoria geocèntrica i es planteja l'heliocèntrica, i que va modificar la visió tradicional que es tenia de l'univers des de l'antiguitat grecollatina. L'obra de Copèrnic és tan important que es considera el punt d'arrencada de la revolució científica.