Monarquia a Castella i Aragó: De la Unió dels Reis Catòlics a la Monarquia Hispànica
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,43 KB
La Monarquia a la Corona de Castella
A la Corona de Castella, la monarquia tenia molt més poder que a la Corona d’Aragó. El rei ostentava el poder de declarar la guerra, el poder judicial i el poder executiu.
Les Corts de Castella
Les Corts, amb representants de la noblesa, del clergat i de les ciutats (burgesia), tenien un poder consultiu i la capacitat de decidir sobre subsidis.
El Govern Municipal Castellà
Els municipis, inicialment regits pels consells oberts (assemblees dels pares de família), van evolucionar al segle XIII amb la creació dels ajuntaments. En aquests, els regidors eren triats per la burgesia, mentre que un corregidor, designat pel rei, era qui realment exercia el poder.
La Monarquia a la Corona d'Aragó
A la Corona d’Aragó, la monarquia seguia un model més medieval, basat en el principi de “Primus inter pares” (primer entre iguals). Això significava que el rei era considerat un noble més, tot i que amb més poder. Per aquesta raó, s'aplicava el pactisme, que implicava que el rei havia de pactar amb els nobles i estava sotmès a les lleis del regne.
Les Corts de la Corona d'Aragó
Les Corts d'Aragó també estaven dividides per estaments i posseïen un poder legislatiu significatiu, podent imposar impostos i declarar la guerra. Existien tres Corts diferenciades:
- Les Corts d’Aragó
- Les Corts de València
- Les Corts de Catalunya
L'Autonomia Municipal Aragonesa
Els municipis estaven governats pels Consells de Cent, institucions que, a diferència de la Corona de Castella, no incloïen la figura del corregidor triat pel rei, gaudint així de major autonomia.
L'Impacte dels Reis Catòlics
L'arribada dels Reis Catòlics va suposar la instauració d’una monarquia autoritària a la Península Ibèrica. Aquest nou model, centrat en el reforçament del poder reial, seria conegut com a Monarquia Hispànica.
La Unió Dinàstica de 1469
Els Reis Catòlics són el resultat d’una unió dinàstica produïda el 1469, arran del matrimoni de Ferran d’Aragó i Isabel de Castella. Posteriorment, ambdós es van convertir en monarques dels seus respectius regnes. A partir d'aquest moment, Aragó i Castella van compartir monarques, però van continuar sent regnes o estats diferents, conservant les seves pròpies lleis, moneda i llengua.
La Progressiva Castellanització
Malgrat la conservació de les particularitats, es va produir una progressiva castellanització dels territoris de la Corona d’Aragó. Les raons principals van ser:
- Raons polítiques: Als monarques els interessava implantar el sistema de govern castellà, ja que era més favorable als seus interessos.
- Raons demogràfiques: Castella tenia una població significativament més gran.
- Raons territorials: Major extensió territorial de Castella.
- Qüestions econòmiques: Factors econòmics que afavorien la centralització castellana.
Pilars de la Política dels Reis Catòlics
La política duta a terme pels Reis Catòlics es va basar principalment en tres punts clau:
- L'expansió territorial
- El reforçament del poder reial
- L'uniformisme religiós