Monarquia Hispànica: Reis Catòlics i Àustries (Segles XVI-XVII)

1. El regnat dels Reis Catòlics

Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó van establir una unió dinàstica o personal. Políticament, cada regne es va mantenir independent i diferenciat, conservant les seves institucions, lleis, administració pública i moneda pròpia. Les duanes no van desaparèixer i els súbdits eren considerats estrangers a l'altre regne. Aquesta unió va donar lloc a una nova entitat política, la monarquia hispànica, que va incorporar Granada, Navarra i les Canàries. L'any 1492, els jueus van ser expulsats per no voler convertir-se al cristianisme. A Castella, els musulmans van ser obligats a batejar-se.

1.2 La monarquia dels Àustries

Quan va morir Isabel I, la seva filla Joana, coneguda com la Boja, va ser proclamada reina, però la seva incapacitat va fer que finalment el seu fill, Carles, fruit del seu matrimoni amb Felip I, heretés les dues corones. Durant els segles XVI i XVII, la monarquia hispànica va ser governada pels reis de la casa d'Àustria. Els Àustries van organitzar un complex aparell institucional que incloïa:

• Consells: situats a la cort, assessoraven el rei.
• Virrei o governador: delegat del rei en els territoris llunyans.
• Consells temàtics: especialitzats en diferents àrees de govern.

3.1. El govern a Catalunya

Durant els segles XVI i XVII, el govern de Catalunya s'organitzava en dues tipus d'institucions:

Institucions Reials:

• Consell d'Aragó: format per súbdits dels territoris de la Corona d'Aragó.
• Virrei: representant del Rei a Catalunya, amb atribucions limitades.

Institucions Pròpies de Catalunya:

• Les Corts: formades per nobles, alts càrrecs eclesiàstics i burgesos de certes ciutats. El rei les convocava quan necessitava diners i a canvi els oferia concessions.
• La Generalitat: composta per tres diputats, un per cada estament de les Corts.

3.2. La Societat i l'Economia a Catalunya

Als segles XVI i XVII, Catalunya presentava les característiques socials i econòmiques pròpies d'una societat de l'Antic Règim. La societat catalana s'estructurava en estaments i el camp es caracteritzava pel règim senyorial.

Fenòmens destacats:

• Bandolerisme: Va ser el fenomen més característic del món rural català durant els segles XVI i XVII. Figures com Perot Rocaguinarda i Joan de Serrallonga van ser bandolers destacats de l'època.
• Economia: El sector agrícola era el més important. Per comerciar amb Amèrica, era necessari fer-ho a través del port de Sevilla.