Monarquia Parlamentària i Estructura de l'Estat Espanyol

L'Estat Espanyol: Monarquia Parlamentària

A Espanya, tenim una monarquia parlamentària representativa, on el cap d’Estat (i dels tres exèrcits) és el Rei (per això és una monarquia), però, malgrat això, el Rei no governa. És a dir, hi ha un Rei i un Parlament, que és qui governa amb democràcia i preval per damunt de tot.

El Rei Felip VI és el símbol de l’Estat, i les seves funcions són les de representar el país en les relacions internacionals, moderar el funcionament de les institucions de l’Estat i, a més, s'ha d'atenir en tot a les normes que estableix la Constitució Espanyola. Ha de jurar fidelitat a la Constitució i a les institucions.

Segons la Constitució de 1978 (llei suprema del país), Espanya és un Estat social i democràtic de dret. És un Estat social perquè intervé en la vida pública per tal d’aconseguir una societat més justa, i és democràtic perquè els ciutadans participen en el govern de manera representativa mitjançant el sufragi universal (majors de 18 anys), o bé mitjançant plebiscit o referèndum.

És també un Estat de dret perquè les lleis obliguen a tots els espanyols, incloent-hi les autoritats, i perquè als ciutadans se’ls reconeix una sèrie de drets.

És una democràcia representativa, i no directa, ja que els ciutadans voten un partit polític, i no una persona. És a dir: els candidats que volen ser escollits presenten la candidatura, integrada en partits polítics i coalicions. Aquestes candidatures incorporen un programa de govern i una llista de candidats, i segons el nombre de vots aconseguits s’obté una quantitat de parlamentaris o una altra.

Per últim, Espanya també és un Estat descentralitzat, segons la Constitució de 1978, la qual estableix que ho és perquè té comunitats autònomes, amb el seu propi govern i institucions.

Sistema Polític Espanyol i Institucions Clau

Les principals institucions de l’Estat són:

• La Corona: el cap de l’Estat és el Rei, i una de les seves funcions és la de representar el país en les relacions internacionals.
• Les Corts Generals o Parlament: representen el poble espanyol i exerceixen el poder legislatiu (elaboren lleis), aproven els pressupostos, controlen l’acció del Govern i trien el President del Govern.
• El Govern: exerceix el poder executiu (governa d’acord amb les lleis). S’ocupa de dirigir la política de l’Estat, d’administrar-ne els recursos, d’establir la defensa nacional i les relacions exteriors, executar lleis i promulgar decrets.

  El Congrés li pot demanar explicacions i fins i tot pot provocar una moció de censura retirant la confiança al Govern (l’ha d’adoptar la majoria absoluta dels diputats i ha d'incloure un candidat a la Presidència del Govern). Es diferencia d’una moció de confiança en què aquesta l’ha de presentar el mateix President, que també pot dissoldre les Corts i convocar noves eleccions.

• El Poder Judicial: fa complir les lleis. L'integren els jutges i els magistrats.

El Parlament Espanyol: Congrés i Senat

Aquest està integrat per dues cambres:

• El Congrés dels Diputats (Cambra Baixa): Representa el poble espanyol i té el poder de legislar (aprovar i derogar lleis) i discutir i aprovar els pressupostos de l’Estat. Està format per 350 diputats. Després de la convocatòria d'eleccions, els partits polítics, les coalicions i les agrupacions d’electors s’hi poden presentar per disputar-se un nombre determinat d’escons.

  Cada província es constitueix en circumscripció electoral amb dret a un mínim inicial de 2 escons, mentre que a les ciutats de Melilla i Ceuta els correspon un a cadascuna. Els 248 diputats que resten per completar el Congrés es distribueixen entre totes les províncies proporcionalment a la població.

  La llei orgànica vigent és la Llei d'Hondt, que regula el funcionament de les votacions i afavoreix els partits amb més suport.

• El Senat (Cambra Alta): Pot modificar o vetar les propostes legislatives (però són els membres del Congrés els que definitivament les aproven). A més, la Cambra Alta és qui pot autoritzar o denegar la ratificació dels tractats internacionals.

  El Parlament de cada comunitat autònoma és qui designa un senador, i un altre més per cada milió d'habitants del territori autonòmic. El sistema d’elecció consisteix a triar tres possibles candidats de la llista electoral, i els més votats seran els nous senadors.

  A cada província s'escullen 4 senadors. A les illes insulars, 3 per les illes més grans (Gran Canària, Tenerife i Mallorca) i 1 per a les més petites. Per a Ceuta i Melilla en són 2.

Organització Territorial de l'Estat Espanyol

L’organització territorial actual de l'Estat espanyol es basa en la Constitució de 1978, que estableix en el Títol VIII tres àmbits territorials diferents d’organització territorial:

• Municipis: L'Administració Local Bàsica

  Són l’entitat política més petita i antiga, i són també l'àmbit bàsic de l’Administració local. El seu govern i administració correspon als ajuntaments, els quals tenen una sèrie de competències que els són pròpies i que estan reconegudes en la Llei de Bases de Règim Local (1985). Algunes de les competències són la seguretat en llocs públics, el transport públic, la protecció del medi ambient, etc. Dins de cada municipi es poden constituir entitats d’àmbit territorial inferior al municipi (EATIM), administrades per un alcalde pedani i una junta veïnal, que poden assumir algunes competències municipals (vigilància de camins rurals, administració i conservació del patrimoni, etc.). El permís per constituir-les l'ha de donar cada comunitat autònoma.

  La creació o supressió de municipis, i l’alteració dels límits (per fusió amb altres o per segregació d’alguna part del territori) han de ser aprovades pel Govern de la comunitat autònoma corresponent.

• Províncies: Entitats Locals i Administració

  Són entitats locals amb personalitat jurídica pròpia formades per l’agrupació de municipis. Les províncies es van crear el 1833, durant el regnat d’Isabel II, per tal de centralitzar l’administració de l'Estat.

  L'Estat espanyol considera la província com el seu òrgan d’administració territorial, i les actuacions de l'Estat s’organitzen en l'àmbit provincial (recaptació d’impostos, organització del trànsit, educació, sanitat, etc.).

  El Govern i l’administració d’aquestes corresponen a la Diputació Provincial, en què un conjunt de diputats provincials, escollits entre els alcaldes i els regidors de la província, representen els seus municipis. L’alteració territorial d’una província és competència de l'Estat i ha de ser aprovada per les Corts Generals mitjançant una llei orgànica.

• Comunitats Autònomes: Autogovern Regional

  Aquesta divisió territorial va aparèixer per primera vegada en la Constitució de 1978, on es reconeixia i es garantitzava el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que integren l'Estat. Aquestes són formades per províncies limítrofes que tenen característiques històriques, culturals i econòmiques comunes, o per províncies amb una entitat històrica.

  L'Estat està format per 17 comunitats autònomes i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Cadascuna d’aquestes autonomies té reconeguda una certa capacitat d’autogovern, amb autonomia administrativa i legislativa en diversos aspectes especificats a la Constitució (ordenació del territori i urbanisme, agricultura, ramaderia i pesca en aigües interiors, explotació forestal, turisme, esports, etc.).

  Segons la Constitució, cada comunitat té el seu Estatut d'Autonomia, aprovats entre el 1979 i el 1983, el qual és la norma bàsica d’aquestes, i l'Estat el reconeix i l’empara com a part integrant del seu ordenament jurídic.

Organització Política i Territorial a Catalunya

Catalunya exerceix la seva autonomia dins de l'Estat espanyol seguint els principis fixats per la Constitució de 1978 i l'Estatut d'Autonomia de 2006. L'Estatut actual, aprovat pels ciutadans el 18 de juny de 2006, substitueix l'Estatut anterior, aprovat l’any 1979.

Catalunya s’ha organitzat territorialment de maneres diferents al llarg de la història: municipis, vegueries, corregiments, províncies i comarques.

El 2010 el Parlament de Catalunya va aprovar una nova llei d’organització territorial, la qual estructura el territori bàsicament en municipis i vegueries, per la qual cosa, actualment, Catalunya està formada per 948 municipis, 42 comarques, 7 vegueries i 4 províncies.

La Comarca: Element Clau a Catalunya

Des del segle XIX, la comarca ha estat un dels elements més característics de l’articulació territorial de Catalunya. A les Bases de Manresa (1892) ja es feia constar que la divisió territorial de Catalunya havia de tenir com a base la «comarca natural i el municipi». El 1936 la Generalitat Republicana va aprovar la divisió de Catalunya en 38 comarques, agrupades en nou regions, però les autoritats franquistes les van suprimir.

El 1978 es va poder recuperar la divisió comarcal de 1936, gràcies a un nou marc legal, que es va modificar el 1988 amb la creació de tres noves comarques (Pla de l’Estany, Alta Ribagorça, Pla d’Urgell), i el 1989 es van modificar els límits de 22 comarques.

L'Estatut d'Autonomia actual reconeix la comarca, formada per diversos municipis, com a ens local amb personalitat jurídica pròpia, i actualment en són 42.

Altres Ens Locals Supramunicipals

Els altres ens locals que preveu l'Estatut de 2006 tenen com a finalitat la col·laboració entre els diferents municipis per coordinar els serveis que ofereixen als ciutadans (per exemple, mancomunitats, àrees metropolitanes, etc.).