De la Monarquia a la República: El Bienni Reformista i la Crisi de la Coalició d'Esquerres

1. De la Monarquia a la República

1.1 La Proclamació de la República

El 12 d'abril de 1931, les eleccions municipals van mostrar un rebuig a la monarquia a les grans ciutats, mentre que els pobles petits van donar suport a la monarquia. Davant d'aquesta situació, Alfons XIII va marxar a l'exili, i el 14 d'abril es va proclamar la República.

A Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya va obtenir una victòria clara, i Francesc Macià va proclamar la República Catalana dins d'una Federació de Repúbliques Ibèriques.

1.2 El Nou Govern Provisional

A Madrid, es va formar un govern provisional presidit per Niceto Alcalá-Zamora. Aquest govern va convocar eleccions per al 28 de juny i va implementar mesures urgents: amnistia per a presos polítics, lleis socials, i llibertats polítiques i sindicals. El PSOE va guanyar les eleccions.

1.3 La Constitució de 1931

La coalició d'esquerres va guanyar les eleccions del 28 de juny. Les Corts van redactar una constitució democràtica i progressista, que establia la sobirania popular, la separació de poders i amplis drets i llibertats, com el sufragi femení i la laïcitat de l'Estat. L'aprovació dels articles sobre religió va provocar la dimissió d'alguns polítics catòlics. Manuel Azaña va presidir el govern i Niceto Alcalá-Zamora va ser elegit president de la República.

2. La Generalitat i l'Estatut d'Autonomia de 1932

2.1 La Generalitat Provisional

Després de negociacions amb el govern provisional, es va establir la Generalitat de Catalunya com a govern autonòmic, amb Francesc Macià com a president. Es va crear una comissió per elaborar un projecte d'Estatut, conegut com l'Estatut de Núria.

2.2 L'Estatut d'Autonomia de 1932 i l'Estatut de Núria

L'Estatut de Núria definia Catalunya com un Estat autònom dins d'Espanya, declarava el català cooficial amb el castellà, i atorgava a la Generalitat competències en ensenyament, cultura, ordre públic i dret civil.

La tramitació parlamentària de l'Estatut va ser complexa. El govern central volia una autonomia moderada, els parlamentaris catalans una autonomia àmplia, i la dreta s'oposava a l'Estatut. Finalment, l'Estatut va ser aprovat el 9 de setembre de 1932.

L'Estatut de 1932, tot i ser diferent del de Núria, establia Catalunya com a regió autònoma amb sobirania limitada i el català i el castellà com a llengües cooficials. La Generalitat tenia amplis poders en ordre públic i justícia, però compartia competències amb l'Estat en educació i sanitat.

3. El Bienni Reformista (1931-1933)

El govern d'Azaña va impulsar una política de reformes basada en l'aliança entre la burgesia republicana d'esquerres i l'obrerisme socialista.

3.1 Les Reformes Republicanes

• Reforma Agrària: Es va intentar posar fi al latifundisme amb la Llei de Reforma Agrària de 1932, que permetia l'expropiació de terres. La llei va fracassar i va generar tensió social.
• Reforma Religiosa: Es va separar l'Església de l'Estat, es va permetre el divorci i el matrimoni civil, i es van limitar els béns de l'Església.
• Reforma Militar: Azaña va intentar crear un exèrcit professional i democràtic amb la Llei de Retirada de l'Oficialitat i la creació de la Guàrdia d'Assalt.

3.2 La Descentralització de l'Estat

La República va impulsar l'autonomia de les nacionalitats històriques. Catalunya va ser la primera amb la Generalitat i l'Estatut d'Autonomia.

3.3 L'Oposició a les Reformes

Les reformes van generar oposició de sectors conservadors, l'Església, l'exèrcit i les classes altes. També hi va haver radicalització de sectors obrers. El 1932, el general Sanjurjo va intentar un cop d'estat.

4. La Crisi de la Coalició d'Esquerres

Les reformes van ser criticades per diversos sectors. La dreta s'hi oposava, l'esquerra obrera les considerava insuficients, i l'opinió republicana moderada es va alarmar pel contingut d'algunes reformes. La crisi econòmica de 1929 va agreujar la situació. La pèrdua de popularitat del govern va portar a la convocatòria d'eleccions el 19 de setembre de 1933.

5. El Bienni Conservador (1933-1936)

5.1 Les Eleccions de 1933 i el Canvi de Govern

Les eleccions de 1933, les primeres amb vot femení, van donar la victòria a la dreta.

5.2 Els Governs de Centredreta

Els governs de centredreta van aturar la reforma agrària, van intentar contrarestar la reforma religiosa, van amnistiar els implicats en el cop de Sanjurjo, i van reduir el pressupost d'educació. El conflicte amb la Generalitat sobre la Llei de Contractes de Conreu va culminar amb la proclamació de l'Estat Català per part de Companys l'octubre de 1934.

5.3 La Radicalització Obrera i la Revolta Asturiana de 1934

La radicalització del PSOE i la UGT va portar a una vaga general i a la revolta asturiana, que va ser reprimida durament.

5.4 La Crisi del Bienni

El govern va entrar en crisi a causa de les divisions internes i els escàndols de corrupció. Es van convocar eleccions per al 16 de febrer de 1936.

6. Els Fets d'Octubre de 1934 a Catalunya

La Llei de Contractes de Conreu, aprovada pel Parlament de Catalunya, va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional, generant un conflicte entre propietaris i pagesos, i entre els governs català i espanyol. L'entrada de la CEDA al govern va ser vista com una amenaça per l'autonomia catalana. El 6 d'octubre de 1934, Companys va proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. El govern va declarar l'estat de guerra a Catalunya i va reprimir la insurrecció.