El Monestir de Poblet: Art Gòtic i Panteó Reial

Monestir de Santa Maria de Poblet

• Edifici: Monestir de Poblet
• Autor: Desconegut
• Cronologia: 1163-1316
• Tipologia: Monestir
• Materials: Pedra i fusta
• Estil: Gòtic
• Localització: Vimbodí i Poblet

Context històric

La fundació del Monestir de Poblet va començar amb la petició feta pel comte Ramon Berenguer IV a l'abat del monestir cistercenc de Fontfreda (França) l'any 1150, en la qual demanava que desplacés una comunitat de monjos a unes terres acabades de conquerir als musulmans. Els monjos hi van arribar un any més tard i, després d'explorar el territori i constituir-hi una organització monàstica bàsica, van començar els treballs arquitectònics l'any 1166.

Al final del segle XIV, Pere III el Cerimoniós féu esculpir als arcs del creuer de l'església les tombes d'Alfons II el Cast i Jaume I el Conqueridor, la seva i la de les seves esposes i fills, i convertí així el monestir en Panteó Reial de la Corona d'Aragó. És un monestir cistercenc, segueix l’ordre de Sant Benet, promulga l’austeritat i la senzillesa arquitectònica, la pobresa i el treball manual per la vida diària dels monjos. Havia de ser un lloc d’oració i meditació, però també un centre d’explotació agrària eficient i ben dirigida.

Descripció formal

El monestir de Poblet està conformat per una successió de tres recintes emmurallats, el més interior dels quals constitueix l'àmbit pròpiament monàstic. Aquest espai té com a eix principal el claustre, que es constitueix en centre de la vida monacal. Les quatre crugies són cobertes amb voltes de creueria apuntada, i els arcs apuntats que delimiten el pati interior presenten una sòbria traceria gòtica, d'acord amb l'austera decoració geomètrica i floral dels capitells.

A l'est s'obre la sala capitular, un auster espai quadrat amb quatre pilars octogonals al centre, coronats amb capitells lleugerament decorats, des d'on arrenquen en palmera els nervis de les nou voltes de creueria que formen el sostre de la sala. Al terra hi ha les tombes d'alguns abats.

Entorn i integració urbanística

L'aïllament respecte dels nuclis urbans era una de les condicions de l'orde del Cister, que amb aquesta mesura volia procurar que els seus integrants estiguessin allunyats del món. Aquesta voluntat d'aïllament és evident en el mur que envolta el conjunt monàstic.

Funció, contingut i significat

L'austeritat i la funcionalitat van ser dos dels valors principals de l'orde del Cister. Per això, i seguint les pautes d'oració i treball (ora et labora) marcades per Sant Benet, es van determinar les dependències principals del monestir: una església, per poder pregar; una sala capitular, dedicada a la lectura diària dels capítols de l'orde del Cister; el refectori o menjador, per fer els àpats en comunitat, i un dormitori també comunitari. La funció del conjunt d’edificacions que componen el monestir era i continua sent allotjar-hi una comunitat monàstica i ordenar la seva vida i la seva activitat en funció del compliment de la regla de Sant Benet, que es resumia en la frase “Ora et labora”.

Models i influències

El monestir de Poblet respon a l'ideal de monestir de l'orde del Cister, nascut a Cîteaux (Borgonya francesa) el 1098 com a resposta a l'ostentació de poder en què havia caigut l'abadia de Cluny. La introducció d'aquest orde monacal a Catalunya va portar al Principat l'anomenat gòtic de transició o estil cistercenc, que es caracteritzava fonamentalment per la funcionalitat.