Monestir de Poblet: Història i Arquitectura

Monestir de Santa Maria de Poblet

Fitxa Tècnica

• Autor: Desconegut
• Cronologia: Segona meitat del segle XII fins al primer terç del segle XIV
• Material: Pedra i fusta
• Estil: Gòtic
• Localització: Vimbodí i Poblet (Tarragona)

Context Històric i Cultural

La fundació de Poblet va començar amb la petició de Ramon Berenguer IV al monestir cistercenc de Fontfreda (França) l'any 1150, en la qual demanava que desplacés una comunitat de monjos a unes terres acabades de conquerir als musulmans. Els monjos van començar la construcció del monestir.

A finals del segle XIV, Pere el Cerimoniós va fer esculpir les tombes d'Alfons II el Cast i Jaume I i la seva esposa, convertint el monestir de Poblet en el panteó reial de la Corona d'Aragó.

Actualment, el monestir de Poblet està declarat per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.

Dins l'arquitectura gòtica destaquen les catedrals, uns edificis de grans dimensions que es caracteritzen per la verticalitat exagerada i una lluminositat interior, i també per la substitució de l'arc de mig punt i la volta de canó per l'arc apuntat i la volta de creueria.

Anàlisi Formal

El monestir està envoltat de tres recintes emmurallats, el més interior dels quals constitueix pròpiament el monestir. El claustre és el centre sobre el qual gira tota la vida monàstica. Els passadissos del claustre estan coberts amb voltes de creueria, mentre que els arcs apuntats que delimiten el pati interior estan decorats amb una traceria floral i geomètrica.

El dormitori està format per una nau de 87 metres de llargada amb els seus arcs apuntats i un sostre de fusta a dues aigües. Davant el menjador, al refectori, hi ha un templet hexagonal romànic que cobreix la font on els monjos es rentaven les mans abans d'anar a menjar.

La sala capitular és un espai quadrat amb quatre columnes octogonals al centre, coronades amb capitells amb una mica de decoració, des d'on arrenquen, en forma de palmera, les voltes de creueria. A terra hi ha les tombes d'alguns abats.

L'església és de planta basilical amb tres naus i una capçalera amb girola i cinc capelles radials anomenades absidioles. La nau central està coberta per una volta de canó lleugerament apuntada, reforçada per cinc arcs torals. Les naus laterals estan cobertes amb voltes de creueria. Al damunt del creuer s'alça un cimbori octogonal.

Entre els elements decoratius hi ha les tombes dels reis i el retaule d'alabastre que decora l'altar major, obra de Damià Forment.

Entorn i integració urbanística: L'ordre del Cister volia que els monjos estiguessin allunyats del món terrenal, d'aquí la presència dels tres murs, per tal d'aïllar el monestir de la vida mundana.

Anàlisi del Contingut

L'ordre del Cister es basava en la famosa norma de Sant Benet (ora et labora), per la qual cosa tota l'activitat del monestir no només girava entorn del claustre, sinó també d'un seguit de dependències com l'església, el refectori (àpats en comunitat), la biblioteca, la sala capitular, el dormitori comunitari i el celler.

Funció: Allotjar els monjos perquè puguin desenvolupar la seva activitat.

Models i Influències

Aquesta obra va agafar com a model el monestir de Citeaux, que va imposar un estil auster, en el qual s'eliminava qualsevol tipus de decoració supèrflua.

Aquest estil també es va difondre a tota la Corona d'Aragó en edificis civils com el Saló del Tinell de Barcelona.