Monestir de Poblet: Història, Arquitectura i Art Gòtic Cistercenc

Fitxa tècnica del Monestir de Poblet

• Cronologia: 1163 - 1316
• Estil: Gòtic cistercenc
• Tipologia: Monestir
• Material: Pedra i fusta
• Localització: Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà, Tarragona)

Context històric i fundació

L'orde del Cister va ser fundat l'any 1098 com a resposta a l'ostentació de poder en què havia caigut l'abadia de Cluny. El monestir de Poblet es va fundar l'any 1150 a petició del comte Ramon Berenguer IV a l'abat del monestir cistercenc de Fontfreda (França), perquè desplacés una comunitat de monjos a unes terres conquerides als musulmans.

La vida monàstica comença cada dia a trenc d'alba amb el salm "Miserere mei Deus secundum magnam misericordiam tuam" (Salm 50), amb el qual sant Benet fa començar la lloança del matí i a la recitació del qual vol que tots els monjos siguin presents.

L'ideal monàstic del Cister (segles XI-XII)

Els monjos de Molesme —Robert, Alberic i Esteve— van iniciar a Cîteaux (Cister), a la Borgonya, el que van anomenar el "Nou Monestir". No es tractava d'una reforma, sinó d'una experiència monàstica diferent que buscava viure amb més radicalitat la Regla de sant Benet, basada en:

• Funcionalitat i austeritat, en contraposició a una exagerada tendència a la prolixitat i solemnitat en la celebració dels sobris oficis litúrgics benedictins.
• Allunyament de la vida mundana, evitant la intromissió en els afers terrenals.
• Recerca de Déu en una vida de comunitat pautada per la pregària, la lectura i el treball.

Sant Benet i la seva regla

Sant Benet (segle VI), home de formació romana, és una figura clau. Les seves aportacions van ser:

• Va escriure l'anomenada Regla dels monjos (Regula monachorum).
• La seva regla és una síntesi de la tradició monàstica oriental i occidental.
• Promovia una vida de condició modesta.

Característiques arquitectòniques bàsiques

• Construït amb pedra i fusta.
• Ús sistemàtic d'arcs apuntats.
• Representa l'ideal de monestir de l'orde del Cister, conegut com a estil cistercenc.
• Situat al peu de les muntanyes de Prades, a la comarca de la Conca de Barberà.
• És un dels conjunts arquitectònics monàstics més importants d'Europa.

Anàlisi formal: dependències principals

El monestir s'organitza al voltant del claustre i inclou les següents estances principals:

• Església
• Sala capitular
• Escriptori
• Dormitori
• Claustre
• Refetor
• Ala dels conversos

El Claustre

El claustre és l'espai central i el cor de la vida monacal. Les seves característiques són:

• Llavador: Un templet hexagonal romànic amb una font per rentar-se les mans.
• Estructura: Cobert amb voltes de creueria.
• Decoració: Els capitells presenten una decoració floral molt austera.

La Sala Capitular

És l'espai de reunió de la comunitat. Es defineix per:

• Planta quadrada amb quatre pilars octogonals al centre.
• Voltes de creueria que arrenquen des dels capitells.
• Capitells poc decorats, seguint l'austeritat cistercenca.
• Conté les tombes d'antics abats del monestir.

L'Església

El temple té una planta basilical de tres naus amb les següents particularitats:

• Nau central: Coberta amb volta de canó apuntada i reforçada amb arcs torals.
• Naus laterals: Cobertes amb volta de creueria.
• Transsepte: Allotja els sepulcres de reis de la Corona d'Aragó.
• Capçalera: Formada per un deambulatori amb absidioles radials.

El Dormitori

Era la sala comunitària per al descans dels monjos.

• És una gran sala de 87 metres de llargada.
• Té un sostre de fusta a dos aiguavessos.
• L'estructura se sosté sobre 19 arcs apuntats.

Els recintes emmurallats

El monestir està protegit per una successió de tres recintes emmurallats.

Primer recinte

S'hi accedeix per la Porta de Prades, un arc de mig punt amb grans dovelles. Sobre la porta hi ha un nínxol amb una imatge de la Mare de Déu.

Segon recinte

A través de la Porta Daurada s'arriba a una gran plaça Major. Al fons, en línia recta, es troba la porta d'accés a l'atri de l'església, que obre pas al tercer recinte.

Estil i funcionalitat

Estil Gòtic Cistercenc

L'estil del monestir reflecteix l'ideal de l'orde del Cister, basat en la funcionalitat i l'austeritat. Elements destacats com el cimbori octogonal de l'església són posteriors i plenament gòtics, comparables a altres obres coetànies com el Saló del Tinell de Barcelona (segle XIV).

Funcionalitat: "Ora et labora"

La distribució del monestir segueix les directrius marcades per Sant Benet sota el lema "Ora et labora" (prega i treballa). Cada dependència té una funció específica per a la vida comunitària:

• Església: Per resar.
• Sala capitular: Per a la lectura diària de la regla i la presa de decisions.
• Refetor: Per menjar.
• Dormitori: Per dormir.
• Altres espais: Biblioteca, celler, claustre per a la meditació, etc.