Monestir de Poblet i el Matrimoni Arnolfini: Estils Gòtics

Fitxa tècnica

Edifici: Monestir de Poblet
Autor: Desconegut
Cronologia: 1163-1316
Tipologia: Monestir
Materials: Pedra i fusta
Estil: Gòtic
Localització: Vimbodí (Tarragona)

Context històric

L'estil gòtic va sorgir a França a finals del segle XII i es va estendre ràpidament per tota Europa, sent l'estil artístic i arquitectònic dominant durant gran part dels segles XIII i XIV.

El gòtic va aparèixer en un context històric i cultural de canvis profunds, que van influir en la seva evolució i desenvolupament. A finals del segle XII, Europa es trobava en plena expansió econòmica i demogràfica, amb l'aparició de les primeres ciutats i el desenvolupament d'una classe burgesa rica i poderosa. El gòtic es va caracteritzar per la seva lleugeresa, la seva verticalitat i la seva luminositat, gràcies a la utilització de grans vitralls policromats i la decoració de les parets amb pintures i relleus. A més, va ser un estil altament innovador, amb l'aparició de nous sistemes constructius com les voltes nervades i les arcades apuntades.

Descripció formal

El monestir de Poblet es conformat per una successió de 3 recintes emmurallats, el més interior dels quals constitueix l’àmbit pròpiament monàstic. Aquest espai té com a eix principal el claustre. Les 4 crugies són cobertes amb voltes de creueria. Davant del refectori hi ha un templet hexagonal romànic que cobreix la font on els monjos es rentaven les mans. A l’est sobre la sala capitular, un espai quadrat amb 4 pilars octogonals al centre des d’on arrenquen en palmera els nervis de les nou voltes en creueria que formen el sostre de la sala. L’església del monestir és de planta basilical de tres naus amb capelles laterals en un dels costats. La nau central està coberta amb volta de canó apuntada. El dormitori es una immensa nau gòtica de 87m de llargada i 10m d’amplada, té 19 arcs apuntats.

Interpretació conceptual Està aïllat dels nuclis urbans, i aquesta volta d’aïllament és evident en el mur que envolta el conjunt monàstic. L’austeritat i la funcionalitat van ser dos dels valors principals de l’orde del Cister. Hi havia una església per pregar, una sala capitular per la lectura diària, un refectori o menjador per fer els àpats en comunitat, i un dormitori comunitari, també una biblioteca i un celler.

Fitxa tècnica

Títol: El matrimoni Arnolfini
Autor: Jan van Eyck
Cronologia: 1434
Tècnica: Oli sobre fusta
Mides: 84 x 57cm
Estil: Gòtic flamenc
Tema: Costumista o de gènere
Localització: National Gallery

Context històric

L'estil gòtic flamenc va sorgir a la regió dels Països Baixos, que inclou les actuals Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg, durant la baixa edat mitjana, entre els segles XIII i XV.

L'estil gòtic flamenc es va caracteritzar per la seva atenció als detalls, la seva precisió i la seva riquesa ornamental. La decoració era freqüentment realitzada en materials preciosos com l'or i les pedres precioses, i s'utilitzava una gran varietat de colors i textures per donar profunditat i detall a les obres d'art.

Descripció formal

Van Eyck presenta una parella a l’interior d’una habitació. El mirall marca l’eix compositiu. El pintor hi fa confluir les diferents línies de fuga de la perspectiva, que atorguen al llenç una gran profunditat. El mirall reflecteix l’escena des del punt de vista oposat. El moviment escènic es gairebé nul i mostra una imatge rígida, teatral i poc espontània. Predomini de la línia sobre el color, que perfila a la perfecció els contorns de les figures i dels objectes i els hi dona una solidesa gairebé escultòrica. Això li permet plasmar fins el més mínim detall amb una escrupolositat microscòpica. La llum entra suaument per la finestra, i il·lumina de ple a l’esposa i deixa en penombra la zona de l‘esquerra. 3 grans taques cromàtiques: verd pel vestit, vermell dels cortinatges i marró per la capa de l’home.

Interpretació conceptual És un doble retrat de cos sencer que correspon a Giovanni Arnolfini, un comerciant italià, amb la seva esposa Giovanna Cenami. El cavaller agafa la mà de la dama i fa el vot nupcial, aixecant l’avantbraç dret. L’espelma encesa en ple dia i el fet que els dos s’hagin descalçat referma el caràcter sagrat de la cerimònia. Altres símbols vinculats al matrimoni són els gos, l’escombreta, el mirall, el rosari i les fruites disposades a la taula. La firma del pintor situada sobre el mirall fa pensar que l’artista va participar en l’enllaç en qualitat de testimoni.