Monolingüisme, Multilingüisme i Bilingüisme: Conceptes Clau

Conceptes bàsics sobre llengües

Monolingüisme: significa l’ús social d’una sola llengua. Es tracta d’una situació estranya. El fet més habitual és que hi hagi comunitats lingüístiques en contacte amb altres i, per tant, s’estableixen contactes entre elles.

Multilingüisme: ús alternatiu de diverses llengües en un individu i, per extensió, d’un territori.

Bilingüisme: ús alternatiu de dues llengües en un parlant, una comunitat o un territori.

Bilingüista: partidari del bilingüisme.

Normativització: acció de normativitzar; procés d’elaboració i fixació de normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques per a una llengua o varietat lingüística.

Normalització: és un procés de resposta al conflicte lingüístic. Una llengua és normalitzada quan se’n fa un ús social normal en tots els àmbits: ensenyament, premsa, justícia, religió...

Llengua minoritària: són aquelles que resulten de fitxar un criteri quantitatiu. Diem que una llengua és minoritària quan té un escàs nombre de parlants. Per exemple: dins d’Europa es consideren llengües minoritàries el suec i el búlgar, el català, el danès, el noruec i fins i tot el finès.

Llengües minoritzades: són aquelles que pateixen la imposició d’una altra llengua i suporten un procés de retrocés. Tots els seus parlants es veuen obligats a usar un bilingüisme. Per exemple: el bretó, gal·lès, occità, català, èuscar, etc.

Mitificació del bilingüisme:

1. Individual: és la capacitat que tenen els parlants d’usar dues llengües.

En diferents casos:

• Bilingüisme passiu: és qui entén una altra llengua però no la parla.
• Bilingüisme actiu: entén les dues i també les parla, però no les escriu.
• Bilingüisme simètric: sap totes dues igual.
• Bilingüisme asimètric: sap més una que l’altra.

Hi ha llengües que s'utilitzen com a instrument (per treball).

2. Territorial:

És un espai concret on hi ha dues llengües, cadascuna en una zona geogràfica determinada. Per exemple: Bèlgica, on hi ha una zona neerlandesa i una altra zona francòfona.

3. Social:

El bilingüisme individual ha afectat la societat. S’usen dues llengües, una pròpia i una altra pròpia d’un altre grup, i s’utilitzen unes normes que estableix la societat de manera inconscient. Cap societat del món té un bilingüisme estable, general i funcional, perquè tan sols necessiten dues llengües per poder-se comunicar.