Monstres i genis de la mitologia grega

Harpies

Les Harpies eren una mena de monstres o de genis alats. El seu nom significa "raptores" i se les representa com a aus amb cap de dona i dotades de fortes urpes. El mite més conegut és el de l’endeví cec, a qui les harpies li robaven el menjar o l’embrutaven amb els seus excrements quan anava a menjar-se’l. Fineu va oferir hospitalitat als argonautes quan anaven cap a Còlquida a la recerca del velló d’or i els hi va prometre que els hi revelaria el seu futur si eliminaven a les harpies. Així s’alliberà del torment.

Sirenes

Les sirenes eren meitat humanes meitat ocell, cantaven tan bé que tots els mariners que les escoltessin s’acostessin, perquè xoquessin a les roques i el vaixell naufragués i després els devoraven. Però segons l’oracle el dia que un vaixell passés per davant de la illa i no naufragués les sirenes s’ofegarien. Va passar quan Ulisses tornant de la guerra de Troia va poder esquivar-les. Tot això perquè va tapar les orelles de tots els seus mariners i després ell es va lligar al mastil del vaixell per escoltar-les, i els va advertir que diguessin el que diguessin no el deslliguessin. Va demanar-ho però els mariners el lligaven més fort i en veure que no guanyaven les sirenes es van tirar al mar.

Hidra de Lerna

L'Hidra de Lerna era un antic i despietat monstre aquàtic ctnic amb forma de serp policèfala i cos de gos, tenia nou caps i només un d’ells era immortal. Cada vegada que en tallaves un en creixien dos. En el segon dels dotze treballs Hèrcules va haver de matar a la hidra, va ser una empresa difícil, però després de lluitar i lluitar el seu cosí el va ajudar cremant els colls de la hidra fins que finalment quedava un cap el inmortal i va tallar-li el coll i va enterrar-lo sota una gran roca. Va mullar les fletxes a la seva sang i van esdevenir verinoses.

Quimera

Un monstre amb cap de lleó i cabra, cos de cabra i cua de serp, que treia foc per la boca. La quimera devastava el poblat de Lícia escopint foc i devorant a tothom qui estava davant. El rei de Lícia va demanar a Bel.lerofont que matés a la quimera i amb l’ajut de Pegàs, es va llençar sobre el monstre i el va matar amb unes fletxes de plom. Amb l’escalfor que deixava anar la fera, el plom es va fondre i va quedar calcinada.

Sàtirs

Eren unes criatures meitat home, meitat cavall, vivien a Tessàlia, menjaven carn i eren primitius. El més famós era Quiró que no s’ajustava a la descripció. Quiró no era groller era amable, no era inculte sinó famós per la seva saviesa. Els seus coneixements eren extensos en herbes medicinals i les seves propietats curatives. Quiró va ser tutor de molts herois com Jàson, Aquil.les i Eneas fins i tot Apol.lo li va confiar el seu fill Asclepi perquè l’eduqués.

Sàtirs

Normalment, són imaginats com homes amb potes de cabra, orelles punxegudes, banyes i una llarga cua. Vivien en boscos i muntanyes i no es cansaven de perseguir a les nimfes per satisfer les seves exagerades apetències sexuals. Les nimfes sempre havien d’estar alerta per escapar ràpid en cas que aparegués un sàtir. En el mite d’Orfeu i Eurídice, quan la nimfa intentava escapar d’un sàtir, una serp la va picar mortalment. Els sàtirs solien ser acompanyats per Dionís participant en totes les seves festes. En una de les seves aventures amoroses, Pan que era un sàtir i déu de les pastures, perseguia a la nimfa Sírinx. Va arribar a un riu la nimfa i quan va veure que no podia creuar, va demanar ajuda a altres nimfes i que la convertissin en un canyissar. Així ho van fer i Pan va tallar les canyetes, va lligar-ne els trossos de diferents mides i va fer la siringa o flauta de Pan, l’instrument amb què, des de llavors, va fer ballar les nimfes.