La Moral de Nietzsche: Senyors vs. Esclaus

2 La Moral de Nietzsche

El Plantejament de Nietzsche

Nietzsche planteja la seva pròpia moral recordant-nos que els grecs associaven la "virtut" a la força vital, una força de viure de forma sana, lliure i natural. Aquesta actitud implicava acceptar les conseqüències de la vida com un joc tràgic.

En aquesta concepció, el "bo" era qui tenia més salut i fortalesa, el més noble. El "dolent" era la persona dèbil i malalta, qui no acceptava la realitat tràgica de la vida.

Dues Visions de la Moral

Aquestes dues maneres d'entendre la moral porten a Nietzsche a dues perspectives:

• Moral de Senyors

  És individualista, pròpia d'uns pocs. Els senyors són forts, dominadors i nobles. Afirmen la jerarquia, estimen els iguals i menyspreen els inferiors. Valoren allò que eleva l'individu: l'arrogància, la força, la fe en si mateixos, la falta de compassió. Creen el seu propi sistema de valors.

• Moral d'Esclaus

  És gregària, de ramat. Sorgeix de la por a allò superior i a la vida mateixa. Busca la seguretat i la igualtat. Els seus valors són la compassió, la humilitat, l'obediència i la renúncia. És una moral passiva que s'aliena davant d'un sistema de valors imposat.

L'Origen de la Moral Judeocristiana

Quin és l'origen de la moral judeocristiana? Com ha invertit els valors?

Sòcrates va iniciar la moralització de les accions, condemnant els sentits. Plató, amb el "món de les idees", va crear la base per a la "trascendència" cristiana.

El món ha viscut amb temor d'aquest món suposat. La "casta sacerdotal", per preservar el seu poder, ha desenvolupat un desig de venjança contra els superiors.

Nietzsche observa una lluita pel poder per part dels sacerdots que influeix en la seva forma de pensar i actuar.

Els jueus, amb el seu rancor, van invertir els valors. El cristianisme, per a Nietzsche, és la religió de l'odi més profund contra els poderosos i forts.

Conclusió

Cal transvalorar els valors cristians, tornant a la situació inicial.