La Moral Provisional de Descartes: Guia per a una Vida Feliç

Certeses existeixen, però respecte a quina és la millor forma de vida o l’opinió política més encertada, no aconseguirem una certesa d’aquest tipus.

Per tant, el millor és adoptar una moral, unes regles, que ens permeten portar una vida el més còmoda i feliç que podem aconseguir, encara que no estiguem segurs de si les nostres decisions són correctes.

Les Regles de la Moral Provisional

La primera d’aquestes regles recomana acceptar els costums i lleis del país on es viu. Aquesta primera regla expressa la idea d'una voluntat democràtica i tolerant, ja que Descartes deia que els costums i lleis de qualsevol país estan dictades des del sentit comú, ja que són el resultat de moltes ànimes. És convenient acceptar-les i no anar en contra d’elles, ja que això ens ocasionaria greus problemes per al nostre “bé viure”, que és el que persegueix aquesta moral. A aquesta idea, Descartes afegeix una altra: la d’admetre generalment les opinions més moderades i no adoptar mai postures radicals i extremistes.

La segona de les regles d’aquesta moral proposa preservar en les accions amb major fermesa. Descartes, en temes morals i polítics, diu que no aconseguirem seguretats, i sempre estarem sotmesos a la incertesa. Val més que actuem com si estiguéssim convençuts del que en un moment donat hem pres per vàlid o probable. Si no, respecte a la nostra vida no aconseguiríem res valuós, ja que no traçaríem cap camí.

La tercera de les regles proposa acceptar l’ordre del món i no lluitar contra ell, sinó canviar els desitjos i adequar-los a aquest ordre. Aquest coneixement ens portarà a abandonar desitjos que moltes vegades xoquen amb la realitat tal com és. Es pot rectificar la voluntat si es reforma la vida del pensament.

Amb connexió directa amb el número tres, està la quarta, que consisteix a emprar tota la vida en el cultiu de la raó per mitjà de l’aplicació del mètode prescrit. Aquestes regles posen en manifest quina és la direcció de l’ètica cartesiana: la submissió de la voluntat a la raó com a guia de la vida i conducta de l’home. Descartes s’ha proposat guiar la seva vida per allò que la raó li aconselli, sense deixar que els desitjos o les passions el guiïn. Per aquesta raó, va dedicar una obra a l’estudi de les passions i de la seva interacció amb la raó.

Conclusió

En conclusió, la filosofia teòrica i pràctica completen l’estudi de la raó. Totes aquestes diferències ens porten a admetre que Descartes no admetrà mai que hi hagi una raó “teòrica” i una raó “pràctica”, ja que són dues facultats molt diferents.

La raó humana és una, però segons s’apliqui a la matemàtica i a la naturalesa o a les accions humanes, aconseguirà certeses indubtables o opinions probables. En aquest respecte, la interpretació habitual que es fa de la moral provisional de Descartes no és que sigui provisional, sinó que és probable. En definitiva, pel que fa a la moral i a la política, no hi caben seguretats sinó únicament probabilitats, i per tant, el millor és adoptar una moral provisional que ens permeti portar una vida feliç, encara que no estiguem segurs que les nostres decisions siguin correctes.