La Mort Inevitable: Reflexions Filosòfiques i Sentit de la Vida

La Mort Humana

L’ésser humà està obert a tota realitat possible ja que no té res escrit; tot ho ha de triar. Però estrictament no és així, perquè hi ha una única cosa que l’home no pot triar: i és que, al final, tots els homes morim. La mort és inevitable, tard o d’hora arribarà; és intransferible, no podem morir ni pels altres ni els altres per nosaltres.

La Nostra Relació amb la Mort

És estrany parlar de la mort perquè l’única experiència que tenim és la mort d’altres, però no la nostra. Parlem d’ella sense saber exactament molt sobre aquesta. Quan algú mor, no hem de ficar-nos al seu lloc, sinó que hem de comunicar i fer-li companyia fins al final. També, la mort fa veure la vida amb certa intriga, perquè has de viure intensament en no saber què esdevindrà.

Alternatives Filosòfiques sobre la Mort

Hi ha diferents maneres de veure la mort, diferents alternatives:

La Mort com a Continuació (Immortalitat)

• Una seria que la mort no és el final de la vida; hi ha esperança en la immortalitat.
• Plató deia que la vida no val la pena, que quan morim l’ànima s’alliberarà del cos i serà lliure. També sostenia que després de la mort hi haurà justícia pels bons, ja que vivim en un món de patiment on els dolents surten guanyant i els bons perden. Plató deia que, si després de la mort no hi ha justícia, aquest món seria absurd.
• Unamuno també creia en una esperança d’immortalitat, però ell deia que amb una vida no n’hi ha prou; que hem de viure’n més.

La Mort com a Final Absolut

• Una altra de les alternatives és que aquesta sí que és la final.
• Epicur deia que no ens hauríem de preocupar de la mort, sinó de la vida, que només en tenim una i hem d’aprofitar-la al màxim. Pensar en la mort és perdre el temps perquè deixem de viure.

La Mort Injusta i la Resposta Social

A tot això hi ha un contrapunt: la mort injusta, que és aquella mort que ha estat provocada, com seria la pobresa o la violència.

Hi ha diferents formes d’afrontar aquesta mort:

1. Consol religiós: Els qui creuen que després de la mort no hi ha un final poden trobar consol, pensant que ja es farà justícia després per la persona que ha mort d’aquesta manera.
2. Acció immediata: Poden voler fer justícia ara, que els qui ho han pagat, i que també hi haurà justícia després.
3. Nihilisme/Resignació: Si de la mort no hi ha res, que és el final, poden pensar que s’ha de fer justícia ara, immediatament; o poden estar resignats, no entendre perquè ha passat i fins i tot estar enfadats.

La Mort Desitjada: L’Eutanàsia

Hi ha un altre tipus de mort: la desitjada. La mort demanada és, per exemple, l’eutanàsia. Aquest cas es dóna sobretot en gent malalta que, com sofreix molt, vol que li deixin de donar medicació per tal de morir i descansar en pau sense sentir més dolor.

Conclusió

Tots, més aviat o més tard, acabarem morint; no podem intentar negar-la, és inevitable. La mort ens hauria de servir per viure la vida amb més ganes, perquè es viu quan un es viu, i es mor quan un es mort.