Les Tres Morts de Gabriel: Anàlisi i Simbolisme Teatral
Clasificado en Derecho
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,05 KB
L'Estructura Dramàtica: Tres Estats d'Ànim
El procés que condueix Gabriel a la mort es divideix en tres etapes clares, cadascuna marcada per un estat d'ànim diferent:
El Primer Bloc: Arrogància i Superioritat
Des de l'inici fins que es descobreix que el Marqués fingia ser el criat, Gabriel adopta una actitud arrogant i segura, pròpia d'aquell que se sap superior socialment.
El Segon Bloc: Opressió i Amenaça
Aquesta etapa arriba fins que Gabriel sap que ha ingerit un verí mortal. La sensació d'opressió i amenaça (la porta està tancada per fora) es reforça amb la inferioritat social de Gabriel —de la qual és ben conscient— enfront del poderós Marqués.
La Tercera Etapa: El Terror i la Lluita
Aquesta fase està dominada pel terror de Gabriel, que lluita —amb les seves pobres armes: el teatre— contra la mort i, al final, perd. Són tres estats d'ànim, tres parts d'un mateix procés que condueix a la mort.
La Significació Múltiple de la Mort de Gabriel
En aquesta obra, res no està deixat a l'atzar; tot adquireix una significació múltiple: la mort de Gabriel conté altres morts. Gabriel mor tres vegades:
- Dues de forma fingida, interpretant la mort d'un altre.
- Una efectiva (la seva), que Sirera intencionadament deixa fora de la representació, simplement l'anuncia.
Cadascuna d'aquestes morts significa una forma diferent de representar i una mort de naturalesa distinta.
Les Tres Representacions i el seu Simbolisme
1. La Primera Representació: La Mort Simbòlica de Diderot
En la primera representació de l'obra del Marqués, Gabriel actua com ell sap, d'acord amb la tècnica que tant d'èxit li ha donat. El seu fracàs davant el Marqués implica una mort simbòlica: la de Diderot.
El fracàs de Gabriel en el seu primer intent és la mort de la tècnica, és la mort —per usar una expressió de Nieva— de la teatralitat.
2. La Segona Representació: La Mort Històrica (Sòcrates)
La segona representació és una mort històrica. Gabriel l'executa convençut que ha ingerit un verí mortal. El resultat és sensiblement diferent: «Em descobrisc davant del vostre valor», dirà el Marqués. La identificació Gabriel/Sòcrates és total. Sòcrates ha ingerit la seva cicuta i es disposa a morir.
La Paradoxa Final: Amor i Odi de Sirera pel Teatre
Darrere de tot això hi ha una altra, amarga, paradoxa que subsisteix en la fructífera relació d'amor i odi de Sirera amb el teatre.
Si, com diu el Marqués (que és qui guanya), les millors actuacions són aquelles en què l'actor experimenta en la seva pròpia carn allò que li ocorre al personatge... llavors el teatre no existeix:
«Acabareu per fer-me dir bajanades. Si m'hagués estat morint m'hauria mort i ara no podria fer teatre...» (Gabriel, sorprès pel seu propi raonament).