Motivació, incentiu i addicció: mecanismes neuronals

REFORÇ (B)

Motivació, incentiu i addicció

Quan la rata de laboratori aprèn que la palanca li proporciona un estímul de reforç, es crea una sinapsi entre la neurona visual (veu la palanca) i una motoneurona de la pota (prem la palanca). Associa (aprèn!) la palanca amb el fet de prémer-la. La dopamina l'ajuda a enfortir aquesta sinapsi.

La detecció, percepció i valoració dels estímuls reforçants es realitza a l'amígdala (condicionament clàssic de respostes emocionals), a l'hipotàlem lateral (presència de l'estímul reforçant) i a l'escorça prefrontal (valoració de l'estratègia escollida). La informació d'aquestes tres fonts es centralitza a l'àrea tegmental ventral i al nucli Accumbens i es dirigeix cap a l'escorça premotora (per planificar el moviment), els nuclis estriats (per executar-lo) i a l'escorça prefrontal.

Pel que fa a l'addicció, fins fa uns anys es pensava que la intensitat de la síndrome d'abstinència estava relacionada amb la força addictiva de la droga que la provocava, però la gran addictivitat de la cocaïna i la seva feble síndrome d'abstinència ho han desmentit.

L'addicció és un estat caracteritzat per una compulsió per prendre una droga, juntament amb una pèrdua de control sobre l'administració d'aquesta droga en detriment de la recerca d'altres reforçadors.

Cal afegir que no totes les persones tenen la mateixa susceptibilitat a les drogues; hi ha qui s'enganxa al tabac amb una cigarreta, i gent que en necessita moltes.

Actualment (des de la tipificació de "Dependència de les drogues" de l'Organització Mundial de la Salut [1969]), l'addicció s'explica més en termes psicològics que no pas fisiològics. L'OMS defineix la dependència com un estat psicològic, i de vegades físic, resultant de la interacció entre un organisme viu i una droga, caracteritzat per respostes conductuals i d'altre tipus que sempre inclouen una compulsió a prendre la droga regularment, per experimentar-ne els efectes psíquics i, de vegades, per evitar les conseqüències de la seva absència. Pot presentar tolerància, o no.

Però, per què una persona es pot convertir en addicta? Doncs per una combinació d'un reforç positiu (administració d'un estímul apetitiu) i un reforç negatiu (retirada d'un estímul aversiu). En el reforç positiu tenim:

• Immediatesa de l'efecte reforçant.
• L'efecte reforçant a curt termini invalida els possibles efectes aversius a llarg termini.
• Hi ha un efecte d'anticipació del reforç, per factors de condicionament.
• La presència d'uns mecanismes neurals comuns per a totes les drogues addictives: un sistema dopaminèrgic mesolímbic, amb participació de sistemes d'opiacis endògens en els quals la dopamina és necessària, però no suficient.
• El reforç no sempre és equivalent a plaer (experiència cognitiva).