Motors d'inducció i monofàsics: estructura, arrencada i tipus

Motors d'inducció o asincrons

Motors d'inducció: només tenen bobinats esmorteïts; la tensió del rotor s'indueix a les bobines rotòriques. No necessiten corrent d'excitació al rotor per posar-se en funcionament.

Estructura interna

L'estator dels motors d'inducció és idèntic al dels motors síncrons, però el rotor és diferent. N'hi ha dos tipus principals:

• Rotor de gàbia d'esquirol: està format per una sèrie de barres de material conductor col·locades dins de les ranures a la cara externa del rotor. Tots els extrems de les barres es posen en contacte mitjançant un anell de curtcircuit.
• Rotor bobinat: té un conjunt de bobines trifàsiques idèntic al de l'estator. Les fases del rotor bobinat acostumen a estar connectades als anells que hi ha a l'eix i es curtcircuiten mitjançant escombretes que fan contacte amb aquests anells.

Velocitat de lliscament

La velocitat de lliscament és la diferència entre la velocitat de sincronisme i la velocitat del rotor del motor d'inducció.

Arrencada dels motors d'inducció

Els mètodes d'engegada per a rotors de gàbia d'esquirol són:

• Connexió directa a la xarxa elèctrica: connexió directa de l'estator a la xarxa.
• Connexió de resistències en sèrie: es connecta una resistència en sèrie a cadascuna de les fases de l'estator; el motor accelera i, un cop arrencat, es desconnecten les resistències.
• Autotransformadors: es connecta l'estator a la xarxa mitjançant un autotransformador per reduir la tensió d'arrencada.
• Arrencada estrella-triàngle: s'arrenca el motor amb les bobines de l'estator connectades en estrella (cada bobina rep una tensió igual a la tensió de línia dividida per l'arrel de 3). En una segona etapa es substitueix la connexió en estrella per la connexió en triangle i les bobines s'alimenten amb la tensió de línia de la xarxa elèctrica.

Motors monofàsics i motors especials

Motor universal: és aquell que és capaç de treballar alimentat tant amb corrent continu (CC) com amb corrent altern monofàsic. És un motor de CC amb excitació en sèrie; els pols i l'estator han de ser laminats, perquè si no les pèrdues magnètiques són molt grans.

Motor d'inducció monofàsic: és un motor d'inducció amb un rotor similar però amb una única bobina a l'estator. Solucions per engegar un motor d'inducció monofàsic:

• Bobinatge de fase de partida: la bobina de l'estator es munta en dues parts, una principal i l'altra auxiliar, desfasades 90 graus elèctrics, de manera que la bobina auxiliar tingui més resistència elèctrica i ajudi a l'arrencada.
• Motor amb condensador: la bobina de l'estator també està dividida en dues parts. En sèrie amb la bobina auxiliar es connecta un condensador electrolític que avança el corrent de la bobina auxiliar 90 graus respecte del corrent que circula per la bobina principal. Com que les bobines estan desplaçades 90 graus mecànics, el desfasament de 90 graus entre els corrents produeix un camp magnètic de rotació uniforme i el motor es comporta com si s'engegués amb una connexió trifàsica.