Moviment dels èuscars

La fundació de la Lliga Regionalista:

L'exit de la candidatura unitaria va afavorir la fusió dels dos grups en una nova entitat política: la Lliga Regionalista. Les victories del 1901 van marcar una fita dins el corrupte sistema social. A partir d'aquell moment l'hegemonia electoral es disputaria entre republicans i catalanistes. La lliga va ser la primera formació política moderna de l?Estat español, perque va trencar el monopoli de les classes benestants que tenien els partits dinastics, i van dotar-se d'una organització eficaç. Va tenir influencia entre els industrials, comerciants i professionals de Bareclona. Partit dominant entre els propietaris agraris.

De la segona República a la Transició democràtica:

Es va restaurar la generelitat a Catalunya, president Masià provisional. S'elebora l'estatut de Núria al Parlament de Catalunya (1932). Mor Masià al Desembre del 33. Es proclama president de la generelitat lluís Companys quant hi havia uun govern de dretes a la política central. Empresonen a Companys i es tenca la generelitat. Al 1940 es assesinat Companys executat per les tropes de Franco i el govern català passa a l'exili. 1936 guanyen les eleccions el Frent Popular. Guerra Civil.

EL NACIONALISME BASC

reivindicació dels furs ( privilegis que se li donaven a certs territoris). El creixement industrial va provocar uan forta immigració d'altres territoris de l'estat español que va ser vista com una amenaça a la identitat basca. Aixó va fer que hi hagués un moviment en defensa a la llengua, l acultura i les tradicions basques que va donar lloc a la creació del moviment dels èuscars, que presentava un component religós i de defensa de la societat tradicional. 1880 uníó vascó-Navarra, caracter molt conservador. 1884 Sabino de Arana crea el primer partit nacionalista del País Basc. Pensament carlí. Declaració de principi del nacionalisme de Sabina de Arana:

··Es declara confecional amb la religó catolica com a religo del país.
·Racista. Es basa amb la raça basca com a primera raça.
·Restaurar l'ordre tradicional dels furs.
·Confederació de territoris bascos

1895 crea la bandera basca. Al 1894 crea la Societat Euskal Herria, germen del Partit nacionalista basc (PNB)

Historia d'ETA

Neix al 1959. Surt d'un grup d'estudiants universitaris que es deien EKIN i no els hi agradava el que feia el PNB. Ideologia: Reclamaven lluita armada per obtenir la independencia. Anticapitalistes i antimonopolistes. Es divideixen en dos tendencies: 1. Purament nacionalista (dependencia) 2. Purament marcista i nacionalista (perd força). Immigrants españols son anomenats maketos. Al principi portavemn la bandera basca en celebracions importants publiques. Després van passar a descarrilar trens i finalment a la lluita ramada. Primer assesinat al 1968, maten a Meliton Manzanas, torturador franquista. Al 1973 maten al succesor de Franco, Carrro Blanco. Després de Franco, els Bascos es van abtenir en la constitució del 1878 i aixó fa que ETA segueixi amb la lluita armada. 1978 fundació de Heri Batasuna com a braç polític d'ETA. 1980 any més sagnan d'ETA. 1987 pitjor atemptat amb 21 morts a un supermercat de Barcelona.

Diferències entre els nacionalisme català i el basc:

Català: El llenguatje es un element clau. Ha estat dirigit per la burgesia catalana. Tenien l'objectiu de governar a Madrid. El terrorisme no es un element tant important, preferien mitjans polítics.

Basc: L'element clau es la raça. La burgesia basca està aïllada amb el poder central. Són més independentistes. El terrorisme es un element més important.

EL MOVIMENT OBRER A Espanya

El moviment obrer neix com a conseqüencia de la revolució industrial i la societat burgesa i capitalista. Apareix el proletariat i el domini de la burgesia. Explotació brutal de la mà d'obra: jornades labroals de 14/16 hores diaries, explotació infantil, explotació de les mitjes forçes, es a dir, els nens i les dones cobraven menys, falta d'higiene i inseguretat al treball, salaris baixos i mal alimentats, viviendes insolubres, humides i amb poca alimentació; barraquisme en llocs marginats.

Els artesans no podien competir amb les fabriques i pasaven a se rproletariats. Gràcies a la preocupació d'alguns burgeos humanistes va néixer el socialisme utopic. La clase obrera industrial estaba a Catalunya i el proletariat rural en condicions pesimes a Andalusia i Extremadura.

Primeres organitzacions obreres:

Lluita pel dret d'associació.

Ludisme:

Accions per part dels treballadors contra les màquines. Destrueixen màquines com a protestes per la perdua de treball. El primer va ser Ned Ludd. Priemers casos a España a Alcoy maquines de filar i telers. 1823 a Camprodon maquines de cardar i de filar. Maquines de liar tabac a bcn. Entre 1827 i 31 enfrontaments entre patrons i obrers. Acció més sonada el 1835, incendi de la fàbrica Bonaplata. Accions castigades amb penes de mort.

L'associanisme mutualista i el moviment obrer camperol:

Al 1831 es denega una petició d'associació. Al 1839 el govern d'Espartero autoritza les societats mutualistes i cooperatives: del salari s'extreu un centim cada setmana i si el treballador pateix algun mal la família recupera aquest diner i no es mor de gana. Al mateix any es va organitzar la societat de teixidors. Un any més tard els mateixos creen "associación mútua de Obreros de la industria Algodonera". Era una doble acció, la última feia de tapadera legal de la priemera, que era legal. Uníó de republicans i societats obreres. Idees en comú, "la qüestió social": 1. Tipo polític: sufragi universal masculí 2. Reforma social: impostos progressius depenent de la riquesa i distribució de la propietat de la terra. Impost indirecte: campanya per l'abul·lició contra els impostos sobre els consums. Campanya contra les quintes. Primera vaga general: Juliol del 1855, sobretot a bcn. Es demanava dret d'associació, reducció de la jornada laboral, en els conflictes laborals hi haguesis jurats mixtos. Reprimida durament per les autoritats militars. Sancions: presó, tortures.
1856-1868 represió molt més forta. Al 57 es prhibeixen totes les associacions. Al 58 hi ha una vaga a la fabrica L'Espanya Industrial. Del 64 al 68 la repressió va minvar i es van reconstruir les societats obreres.
El moviment obrer camperol: Andalusia i Extremadura. El jornalers que viven en condicions de miseria, van agafar conciencia de la lluita d eclasses. Van ser els primers en adquirir idees anarquistes.

El socialisme útopic a Espanya:

Definició: moviment de pensador polítics, burgesos o nobles i huimanistes que es preocupaven per les condicions de vida de miseria de la classe obrera. Van proposar societats útopiques, ideals. Robert Owen, Charles Fourier, Saint-Simon, Flora Tristen, Etienne Cabet. Del 1836 al 40 els republicans difonen els ideals dels socialistes útopics. Neixen associacions culturals: són associacions creades des del poble i són de difusió cultural