Moviment Obrer al Segle XIX: Marxisme, Anarquisme i Canvis Socials

Les ideologies: marxisme i anarquisme

El marxisme i l'anarquisme van donar un impuls nou al moviment obrer a partir dels anys seixanta del segle XIX. El marxisme és la teoria socialista més influent. Deu el nom a Karl Marx, que va comptar amb la col·laboració de Friedrich Engels. La teoria marxista afirmava que en les societats industrials hi ha una lluita de classes entre la burgesia, propietària de les fàbriques i altres mitjans de producció, i els obrers o proletariat. Marx proposava que els obrers fessin una revolució per destruir el capitalisme i donar el poder als treballadors. Després d'una fase de dictadura del proletariat, en què l'estat dominaria i regularitzaria la societat, s'establiria la societat comunista, sense classes socials ni propietat privada, i l'estat desapareixeria.

Els anarquistes s'oposaven a l'estat i aspiraven a substituir-lo per l'associació voluntària entre les persones. També rebutjaven la política, els partits polítics i la participació en les eleccions.

Els inicis del moviment obrer

Es coneix amb el nom de moviment obrer el conjunt d'iniciatives col·lectives dutes a terme pels obrers industrials amb l'objectiu de millorar les seves condicions laborals.

Al principi, alguns treballadors van protestar contra les seves males condicions de vida i treball destruint màquines, perquè les consideraven culpables de la situació en què estaven. Aquest moviment rep el nom de ludisme.

En aquesta primera època els obrers tenien prohibit formar associacions per defensar els seus interessos. El dret d'associació es va reconèixer per primera vegada a la Gran Bretanya (1824) i després a la resta dels països europeus al llarg del segle XIX. A partir d'aquell moment van començar a sorgir associacions obreres, els sindicats.

El principal instrument de pressió dels treballadors era la vaga.

La difusió de les classes mitjanes

A finals del segle XIX, l'evolució econòmica i social dels països més industrialitzats va originar l'aparició d'una àmplia classe mitjana o petita burgesia. Tenia una posició econòmica i un nivell educatiu superiors als de les classes baixes, però inferiors als de l'alta burgesia i l'aristocràcia. Les classes mitjanes van anar creixent al llarg dels segles XIX i XX, sobretot a les ciutats.

La classe mitjana va sorgir com un grup heterogeni:

• La classe obrera: els obrers industrials eren els que treballaven a les fàbriques a canvi d'un salari. Cobraven salaris reduïts, sobretot les dones i els nens, que amb prou feines els permetien sobreviure; feien llargues jornades laborals que acostumaven a superar, de llarg, les 12 hores; normalment treballaven en ambients poc saludables i no tenien seguretat social en cas de malaltia, accident, atur o jubilació.

La revolució demogràfica de finals del segle XVIII

Fins al segle XVIII, la població europea va créixer molt lentament. Encara que la natalitat era molt elevada, la mortalitat també era molt alta com a conseqüència de les malalties infeccioses i dels períodes de fam. La natalitat es va mantenir alta, però la mortalitat va baixar molt. La població va començar a créixer ràpidament, fenomen que coneixem amb el nom de revolució demogràfica. Això va produir un augment del consum. I l'augment de la demanda va estimular la innovació tecnològica.

L'expansió agrícola del segle XVIII

El primer que demanava una població en creixement era més aliments. Per això els canvis econòmics es van iniciar en el sector primari.

• Es van millorar les tècniques agrícoles. El guaret es va substituir per la rotació contínua de conreus i d'aquesta manera es va evitar l'esgotament de les terres.
• Es va reformar la ramaderia. Part de les terres de cultiu es van dedicar a produir farratges per alimentar els animals.
• Van canviar les estructures agràries. Les revolucions liberals van comportar la supressió de les propietats senyorials o comunals explotades de manera col·lectiva i, en canvi, van fer que la terra es convertís en propietat privada.

Una nova mentalitat

El canvi social i econòmic també va ser producte de la difusió de la ideologia del liberalisme econòmic. El liberalisme defensava que el motor del creixement econòmic era la iniciativa privada. Es va consolidar una nova manera de pensar i actuar, més oberta a la inversió, la innovació, el risc empresarial i la recerca del benefici. D'aquesta manera, es va desenvolupar la mentalitat empresarial capitalista.