Moviment Obrer al Segle XIX: Orígens, Doctrines i la Primera Internacional

Les males condicions de vida i de treball van propiciar l'aparició de diversos moviments de protesta, coneguts com el moviment obrer.

Primeres Mobilitzacions i Sindicats

Les primeres accions van tenir un caràcter destructiu, com el luddisme, on es destruïen les màquines perquè es consideraven responsables dels salaris baixos i de l'atur. La formació d'associacions i sindicats es va reconèixer a Anglaterra el 1824, i el 1834 es van crear les Trade Unions. Aquests sindicats es van mobilitzar i van utilitzar la vaga com a mecanisme de pressió.

Reivindicacions del Moviment Obrer

Les reivindicacions socials i laborals es centraven en:

1. La reducció de la jornada laboral.
2. L'augment del salari.
3. La supressió del treball infantil.
4. La millora de les condicions higièniques i sanitàries als llocs de feina.
5. La creació d'assegurances d'atur, malaltia i vellesa.

Les reivindicacions polítiques es basaven en la demanda del sufragi universal.

Les Doctrines Socials del Segle XIX

Durant el segle XIX van aparèixer diverses doctrines que buscaven la reforma social i laboral, com ara:

• Socialistes utòpics: Plantejaven una nova organització de la societat on no hi hagués l'explotació dels treballadors.
  • Saint-Simon: Proposava que tota la societat (propietaris i assalariats) havia d'estar dirigida per aquells que més sabien, els tecnòcrates.
  • Charles Fourier: Defensava la creació de comunitats agrícoles autosuficients on no hi hagués propietat privada.
  • Robert Owen: Industrial que va aplicar millores significatives en les condicions socials a la seva indústria.
• Marxisme o socialisme científic: Teoria elaborada per Karl Marx i Friedrich Engels, els quals afirmaven que la societat capitalista és una lluita de classes entre la burgesia i el proletariat. Marx proposava la revolució de la classe obrera per crear la dictadura del proletariat, és a dir, una societat sense classes i sense estat.
• Anarquisme: Els principals teòrics, com Mikhaïl Bakunin i Piotr Kropotkin, proposaven:
  1. L'abolició de la propietat privada.
  2. L'objectiu dels obrers era lluitar per l'abolició immediata de l'Estat i de tota autoritat o poder polític.
  3. L'objectiu final era assolir l'anarquia: una societat formada per petites comunitats autosuficients, basada en la llibertat individual, la inexistència d'autoritats i la propietat col·lectiva.

La Primera Internacional (AIT)

Tant el marxisme com l'anarquisme defensaven l'internacionalisme, és a dir, que els obrers s'havien d'adonar que la seva situació d'opressió era comuna arreu del món i que tenien un enemic comú: la burgesia. Per a aquesta lluita internacional, calia una coordinació entre totes les associacions de treballadors mundials. Així, l'any 1864, va néixer a Londres l'Associació Internacional de Treballadors (AIT), coneguda com la Primera Internacional.

L'any 1870, l'AIT va entrar en crisi per les diferències ideològiques entre anarquistes i socialistes. Per aquest motiu, la Primera Internacional es va dissoldre el 1876.