Moviment Obrer al Segle XIX: Resposta a l'Explotació i Teories

Moviment Obrer: Resposta a l'Explotació

El moviment obrer sorgeix com a resposta a l'explotació laboral i la humiliació durant els primers anys del capitalisme industrial del segle XIX, causat per:

• La llei de l'oferta i la demanda.
• La manca de legislació laboral (liberalisme polític i econòmic).

Hi ha dues vessants de resposta:

• Pràctica: aconseguir millores en les condicions laborals i de vida.
• Teòrica-intel·lectual: desenvolupar idees i models alternatius.

Resposta Obrera Pràctica

1. Cartisme

“Creiem que el sufragi universal ens donarà cervesa, pa i carn. El sufragi universal, la felicitat universal; la felicitat universal existirà, o els nostres tirans, els nostres opressors, compartiran la misèria que nosaltres hem suportat durant tant de temps.”

2. Ludisme

Destrucció de maquinària com a forma de protesta.

3. Associacionisme

Creació de caixes de resistència i organització de vagues.

Resposta Obrera Teòrica

Socialisme Científic

El capitalisme és inhumà per l'existència de la propietat privada. Els socialistes científics ideen societats justes i mostren el camí per al canvi revolucionari.

Marxisme

Karl Marx publica al 1848 el Manifest Comunista. La igualtat és superior a la llibertat.

• Preparació: presa de consciència de classe, lluita sindical, política i ideològica.
• Acció: vaga revolucionària, socialisme o dictadura del proletariat, comunisme llibertari.

Anarquisme

Mikhaïl Bakunin. La llibertat és superior a la igualtat. Rebutgen tot autoritarisme.

• Preparació: consciència de classe, lluita sindical, ideològica.
• Acció: vaga revolucionària, comunisme llibertari, sense Estat.

Socialisme Utòpic

Critica el capitalisme, imagina un món millor, però no diu com arribar-hi.

Grans divisions:

• Anarcosindicalistes: l'únic mitjà de lluita és la sindical i la ideològica.
• Anarcocomunistes: afegeixen l'acció directa (bombes, assassinats de grups o persones de l'oligarquia).

Internacionals Obreres

Primera Internacional (Londres, 1864)

“L'emancipació obrera és cosa dels obrers.” Mobilització. Divisió entre marxistes (socialistes) i anarquistes (expulsats al Congrés de la Haia al 1872).

Segona Internacional (1889)

(Socialistes). S'estableix el Primer de Maig com a dia del treballador. Es crea l'Himne de la Internacional. Divisió entre socialistes ortodoxos, renovadors (socialdemòcrates) i revolucionaris (leninistes).