El Moviment Obrer a Catalunya: De la Industrialització a les Ideologies Socials

El Moviment Obrer i les Conseqüències Socials de la Industrialització

El moviment obrer va ser una sèrie d'organitzacions i accions revolucionàries que va dur a terme el proletariat, aplegant totes les manifestacions i reivindicacions en defensa dels seus interessos. Va néixer a mesura que es consolidava el proletariat. A Catalunya era on hi havia més proletariat, ja que va ser on es va iniciar la industrialització, i l'explotació patida per part de la burgesia els va fer explotar. Aquestes primeres organitzacions van néixer cap al 1840.

Els progressistes establien més llibertats per a les associacions (legals), mentre que els moderats prohibien les associacions obreres. Les condicions de vida eren extremadament dures: el menjar era escàs i tot el sou es destinava a l'alimentació. Els obrers tenien una vida curta i miserable a causa de la desnutrició i la falta d'higiene, que provocaven malalties com la tuberculosi i el tifus. L'educació era un luxe inabastable per a la majoria.

A les tavernes, on es reunien per divertir-se, van sorgir les primeres reivindicacions i organitzacions obreres.

Condicions Laborals durant la Industrialització

El Treball a les Mines

El treball a les mines era molt dur, amb condicions infrahumanes. Els homes picaven i extreien els minerals, mentre que a fora les dones i els nens destriaven el mineral de la runa.

El Treball Tèxtil i el Proletariat Infantil

En el proletariat infantil, l'explotació era normal. Els nens començaven a treballar als 6 o 7 anys, amb jornades de 14 o 15 hores, i els pagaven molt poc. Gràcies als moviments obrers, la jornada de treball es va reduir a 11 o 12 hores a Barcelona. Els obrers cobraven a preu fet: s'allargaven les peces de tela, però es pagaven els mateixos sous. En contra d'això es va fundar la Societat de Teixidors i l'Associació Mútua de Teixidors. Els accidents de treball eren continus, sobretot entre nens, ja que no hi havia mesures de seguretat.

Organització Obrera i Clandestinitat

Més tard van aparèixer els sindicats unitaris, gremis d'artesans que englobaven els treballadors d'un ofici. Posteriorment, van aparèixer les federacions d'ofici (Barcelona, Mataró). Els obrers van crear unes caixes de resistència on els diners eren recollits amb la finalitat de reunir fons per a situacions futures com pensions o malalties.

Hi va haver una etapa de clandestinitat, ja que els patrons catalans no volien les associacions i van fer que es prohibissin amb la pujada dels moderats al poder. En canvi, el Bienni Progressista (1854-1856) va obrir un període de permissivitat i el moviment obrer va tirar endavant.

Cronologia: Períodes de Legalitat i Il·legalitat

• 1. Període de Govern Progressista (1840-1843): Tolerància d'associacions.
• 2. Govern Moderat (1844-1854): Període de prohibició de les associacions obreres.
• 3. Bienni Progressista (1854-1856): Etapa de tolerància, expansió i radicalització dels sindicats.
• 4. Govern Moderat (1856-1868): Prohibició d'organitzacions i associacions.

Primers Conflictes i Ideologies

El primer conflicte important va ser la Vaga de les Selfactines contra la introducció d'una màquina que treia feina als treballadors. Es van cremar fàbriques. El 1855, es va produir la primera vaga general de l'Estat espanyol en reivindicació de la llibertat d'associació, l'establiment d'un horari de treball fix i la formació d'una comissió per evitar conflictes laborals.

A Espanya va entrar el socialisme utòpic pel diari El Vapor. Els obrers, primer van seguir les idees dels progressistes, més tard les dels republicans federals i, per últim, van crear les seves pròpies idees: l'anarquisme.

Marxisme i Anarquisme: Dues Vies per al Canvi Social

El Marxisme

El marxisme tenia tres camps d'estudi: l'anàlisi del passat, la crítica del present i el projecte revolucionari. El seu objectiu era la revolució social, l'alliberament de la classe obrera. La lluita de classes és el motor de la història, és la lluita entre l'opressor i el proletariat. Els models de producció al llarg de la història van ser l'esclavisme, el feudalisme i el capitalisme.

El socialisme és una societat igualitària on no hi ha ni lluites de classes ni explotació. El Capital, anàlisi necessari del present, és un llibre que va escriure Marx on fa una crítica i analitza el capitalisme. La plusvàlua, segons Marx, és la part del que ha fet l'obrer que la burgesia es queda sense pagar-li les hores de més. En l'estat obrer, la dictadura del proletariat, liderada pel partit comunista, ha d'eliminar les classes socials i la propietat privada. Aquest és el mitjà per arribar a la revolució.

L'Anarquisme

L'anarquisme defensa els drets fonamentals de l'home, que diu que han de ser absolutament lliures en una societat sense poders institucionals. El principi alternatiu del sistema polític és defensar la llibertat individual i col·lectiva, un sistema que es basi en l'absència d'autoritat. Diu que els enemics de la societat són les institucions: la política, la religió, l'autoritat. Defensa la llibertat col·lectiva. Es creu que la felicitat i la llibertat de cada individu depenen de la llibertat i felicitat de tots.