Moviment Obrer i Classes Socials al Segle XIX: Guia Completa

Moviment Obrer: Orígens i Lluites Socials

El Moviment Obrer és el conjunt d'iniciatives col·lectives dutes a terme pels obrers industrials amb l'objectiu de millorar les seves condicions laborals i de vida.

Conceptes Clau del Moviment Obrer

• Ludisme: Treballadors que protestaven contra les males condicions laborals destruint màquines.
• Dret d'Associació: Reconeixement legal a la Gran Bretanya (1824) i, posteriorment, a la resta de països. A partir d'aquest dret, van començar a sorgir els sindicats (associacions obreres).
• Vaga: Eina de pressió utilitzada per demanar millors condicions laborals. Les seves demandes incloïen:
  • Reducció de la jornada de treball.
  • Supressió del treball infantil.
  • Augment de salari.
  • Millors condicions sanitàries a les fàbriques.
  • Creació d'assegurances d'atur, malaltia i vellesa.
  També demanaven el sufragi universal, ja que en aquell moment era censatari.

Ideologies del Moviment Obrer

• Marxisme: Desenvolupat per Karl Marx amb la col·laboració de Friedrich Engels. Aquesta teoria afirmava l'existència d'una lluita de classes entre la burgesia (propietaris de fàbriques i altres mitjans de producció) i els obrers o proletariat. Proposava una revolució per destruir el capitalisme i donar el poder als treballadors. Després d'una fase de dictadura del proletariat, en què l'Estat dominaria i regularitzaria la societat, s'establiria la societat comunista, sense classes socials ni propietat privada, i l'Estat desapareixeria.
• Partits Socialistes: Es van fundar per defensar (segons Marx) la intervenció de les organitzacions i partits obrers en la lluita política, a partir del 1875.
• Anarquistes: S'oposen a l'Estat i aspiren a substituir-lo per l'associació voluntària entre les persones. Rebutgen la política, els partits polítics i la participació en les eleccions. Es van destacar figures com Proudhon, Bakunin i Kropotkin.

La Societat del Segle XIX: Classes i Desigualtats

La igualtat jurídica implicava que tots els homes serien jutjats per les mateixes lleis i tribunals i, teòricament, podien accedir als càrrecs públics segons els seus mèrits. No obstant això, la societat va seguir sent desigual i les dones no tenien reconeguts els seus drets individuals.

Igualtat Jurídica i Desigualtats Reals

En desaparèixer els estaments, la població va quedar dividida en classes socials, que es diferenciaven segons la riquesa. Sovint, costava distingir clarament entre classe alta, mitjana i baixa.

Les Classes Socials Dominants

• Aristòcrates: No tenien esperit empresarial i no van saber invertir en els nous negocis que s'estaven desenvolupant. Van continuar ocupant els llocs més prestigiosos de la política, la justícia, l'exèrcit i la diplomàcia i eren un model social per als burgesos.
• Burgesia: Classe social emergent gràcies a les revolucions liberals i al dinamisme econòmic. Englobava grups molt diversos: empresaris, rendistes, alts funcionaris i militars, i alguns professionals liberals. Vivien als nous barris i a les cases bones del centre. Defensaven la iniciativa i el benefici individual com a única garantia per aconseguir el benestar econòmic i social.