Moviment Obrer a Espanya: Anarquisme, Marxisme i Sindicats

Clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,55 KB

Diferències entre Anarquisme i Marxisme

Principis de l'Anarquisme

  • L'anarquisme, basat en les teories de Mikhaïl Bakunin, preconitzava una societat sense propietat privada ni cap Estat.
  • Defensa de la llibertat individual.
  • Oposició a la formació de partits, rebuig de l'autoritat i de la jerarquia.
  • Abolició de l'Estat.
  • Defensa de la revolució espontània i de l'acció directa dels obrers.
  • L'anarquisme es va fer fort a Catalunya, València i Andalusia.

Principis del Marxisme

  • Partidaris de l'acció política.
  • Defensa de la formació d'un partit de classe obrera.
  • Defensa de la revolució obrera organitzada.
  • Creació d'un Estat obrer que eliminaria les diferències de classes.
  • El marxisme espanyol es va organitzar a Madrid el 1870.
  • A finals de segle, es va fer fort a Madrid, el País Basc i Astúries.

Anarquisme i Socialisme a Espanya (1874-1900)

Durant la Restauració, es va dur a terme una forta repressió contra les associacions obreres. Amb la pujada dels liberals el 1881, van tornar a ser legals. La FRE va passar a dir-se Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) per adaptar-se a la nova legalitat. La nova federació va augmentar el nombre d'afiliats i va desenvolupar una acció sindical de caràcter reivindicatiu. Els desacords interns d'aquesta organització i la repressió constant sobre el moviment obrer i camperol van afavorir que una part de l'anarquisme optés per l'acció directa i organitzés grups autònoms revolucionaris amb l'objectiu d'atemptar contra els fonaments del capitalisme: l'Estat, la burgesia i l'Església.

Va tenir lloc un episodi conegut com La Mano Negra, una organització secreta de caràcter anarquista a qui les autoritats atribuïen una sèrie d'assassinats. Durant l'etapa 1893-1897, es van produir els actes més remarcables de violència social: atemptats contra personatges cabdals de la vida política (Cánovas i Martínez Campos); els atemptats (bomba del Liceu,...) van ser seguits d'una repressió que es concretà en els processos de Montjuïc (1896). La proliferació d'atemptats va aprofundir la divisió de l'anarquisme. A Catalunya, predominaven els que defensaven l'acció de masses, d'on sorgí la Solidaritat Obrera (1907) i la CNT (1910).

Formació del PSOE i la UGT: Socialisme Obrer

La Nova Federació Madrilenya (marxista) es va transformar en l'Agrupació Socialista Madrilenya (1879), fundada per Pablo Iglesias, originària del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), que es definia com a marxista, obrerista i partidari de la revolució social. També presentava un conjunt de reformes immediates: dret d'associació, reunió i manifestació, el sufragi universal, reducció de les hores de treball, prohibició del treball infantil, etc. L'any 1890 va participar en la primera celebració del Primer de Maig com a jornada de reivindicació obrera.

A Barcelona, es creà un sindicat socialista, la Unió General de Treballadors (UGT), que responia al model de sindicat de masses que englobava tots els sectors de la producció i s'organitzava en seccions d'ofici a cada localitat. No estava unit a cap organització política i defensava millores en les condicions laborals, la negociació col·lectiva i la vaga en cas necessari. El PSOE i la UGT van tenir més influència a Madrid, Biscaia i Astúries.

Entradas relacionadas: