Moviment Obrer a Espanya: Anarquisme, Marxisme i Sindicats
Clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,55 KB
Diferències entre Anarquisme i Marxisme
Principis de l'Anarquisme
- L'anarquisme, basat en les teories de Mikhaïl Bakunin, preconitzava una societat sense propietat privada ni cap Estat.
- Defensa de la llibertat individual.
- Oposició a la formació de partits, rebuig de l'autoritat i de la jerarquia.
- Abolició de l'Estat.
- Defensa de la revolució espontània i de l'acció directa dels obrers.
- L'anarquisme es va fer fort a Catalunya, València i Andalusia.
Principis del Marxisme
- Partidaris de l'acció política.
- Defensa de la formació d'un partit de classe obrera.
- Defensa de la revolució obrera organitzada.
- Creació d'un Estat obrer que eliminaria les diferències de classes.
- El marxisme espanyol es va organitzar a Madrid el 1870.
- A finals de segle, es va fer fort a Madrid, el País Basc i Astúries.
Anarquisme i Socialisme a Espanya (1874-1900)
Durant la Restauració, es va dur a terme una forta repressió contra les associacions obreres. Amb la pujada dels liberals el 1881, van tornar a ser legals. La FRE va passar a dir-se Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) per adaptar-se a la nova legalitat. La nova federació va augmentar el nombre d'afiliats i va desenvolupar una acció sindical de caràcter reivindicatiu. Els desacords interns d'aquesta organització i la repressió constant sobre el moviment obrer i camperol van afavorir que una part de l'anarquisme optés per l'acció directa i organitzés grups autònoms revolucionaris amb l'objectiu d'atemptar contra els fonaments del capitalisme: l'Estat, la burgesia i l'Església.
Va tenir lloc un episodi conegut com La Mano Negra, una organització secreta de caràcter anarquista a qui les autoritats atribuïen una sèrie d'assassinats. Durant l'etapa 1893-1897, es van produir els actes més remarcables de violència social: atemptats contra personatges cabdals de la vida política (Cánovas i Martínez Campos); els atemptats (bomba del Liceu,...) van ser seguits d'una repressió que es concretà en els processos de Montjuïc (1896). La proliferació d'atemptats va aprofundir la divisió de l'anarquisme. A Catalunya, predominaven els que defensaven l'acció de masses, d'on sorgí la Solidaritat Obrera (1907) i la CNT (1910).
Formació del PSOE i la UGT: Socialisme Obrer
La Nova Federació Madrilenya (marxista) es va transformar en l'Agrupació Socialista Madrilenya (1879), fundada per Pablo Iglesias, originària del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), que es definia com a marxista, obrerista i partidari de la revolució social. També presentava un conjunt de reformes immediates: dret d'associació, reunió i manifestació, el sufragi universal, reducció de les hores de treball, prohibició del treball infantil, etc. L'any 1890 va participar en la primera celebració del Primer de Maig com a jornada de reivindicació obrera.
A Barcelona, es creà un sindicat socialista, la Unió General de Treballadors (UGT), que responia al model de sindicat de masses que englobava tots els sectors de la producció i s'organitzava en seccions d'ofici a cada localitat. No estava unit a cap organització política i defensava millores en les condicions laborals, la negociació col·lectiva i la vaga en cas necessari. El PSOE i la UGT van tenir més influència a Madrid, Biscaia i Astúries.