El Moviment Obrer i l'Imperialisme: Orígens, Ideologies i Impactes

El Moviment Obrer: Orígens i Lluita

El Moviment Obrer es va anar configurant com la resposta de la classe treballadora als problemes provocats per la industrialització i el capitalisme. Mitjançant un llarg procés de lluita, en el qual es va adquirir la consciència col·lectiva de pertànyer a una classe amb interessos comuns, es van anar manifestant diverses formes de protesta i reivindicació, tant a nivell nacional com a nivell internacional. Primer d'una manera espontània (ludisme) i després de forma organitzada (sindicats, partits polítics socialistes), els obrers van fer sentir les seves reivindicacions per tal de millorar les seves condicions de vida i de treball, que no eren gens bones.

Les teories socialistes, especialment el marxisme i l'anarquisme, van servir de suport ideològic en la lluita dels obrers contra el sistema burgès, que tant els explotava. La consciència de classe i l'experiència organitzativa van estendre la idea de crear una organització que mobilitzés els obrers de tots els països per defensar els seus interessos. Va néixer l'internacionalisme, que es va concretar en les dues Internacionals del segle XIX.

Ideologies Clau del Moviment Obrer

Marxisme: La Revolució Social

Segons K. Marx, el Marxisme ens portaria a una crisi de superproducció que provocaria una revolució social (lluita de classes) que transformaria la societat capitalista en una societat socialista. Marx vol que el proletariat (amb el Partit Comunista) instauri la Dictadura del Proletariat (socialista), a través de la qual es construirà una societat sense classes: la Societat Comunista.

Anarquisme: Llibertat i Absència de Poder

L'Anarquisme es basa en l'absència del poder, una societat sense propietat privada i la col·lectivització de tots els béns. Està fonamentat en la llibertat humana, una societat sense classes ni autoritat, ni jerarquies. Rebutja l'acció política (no als partits), defensa l'espontaneïtat revolucionària de les masses i la lluita directa per a destruir l'Estat i el capitalisme (sindicalisme i propaganda pel fet).

Diferències entre Marx i Bakunin

Bakunin: La Visió Llibertària

Els seguidors de Bakunin eren llibertaris i antiautoritaris. Eren contraris a l'acció política i a un Estat Obrer. Defensaven l'autonomia de les seccions enfront del Consell General.

Marx: La Visió Autoritària

Els seguidors de Marx eren anomenats autoritaris. Estaven a favor de l'acció política i la sobirania del Consell General. Consideraven l'anarquisme una ideologia individualista i ingènua. Aquestes diferències, juntament amb la Comuna de París (1871) i la seva posterior repressió, van provocar l'expulsió dels anarquistes (Congrés de la Haia, 1872) i el trasllat de l'AIT als EUA (dissolució el 1876).

El Moviment Internacionalista i la Segona Internacional

Les premisses del socialisme i Eduard Bernstein, la tasca de la socialdemocràcia (1899), revisaven les teories de Marx i plantejaven el dilema de la revolució o la reforma lenta i pacífica per arribar al socialisme. Aquestes idees van evolucionar cap als partits. Els defensors de la revolució social van crear els partits comunistes: Rosa Luxemburg (Alemanya) i Lenin (Rússia). La polèmica del revisionisme i l'actitud nacionalista dels partits obrers enfront de la Primera Guerra Mundial van acabar amb la Segona Internacional.

L'Imperialisme i el Colonialisme

Causes Polítiques i Estratègiques de l'Imperialisme

Els governs volien aconseguir més colònies per enfortir el nacionalisme del poble i el prestigi de l'Estat i el propi govern (a més colònies, més prestigi), i per evitar parlar dels problemes interns. Els militars recolzaven els governs; la conquesta de colònies era una forma d'ascendir (medalles). Un factor estratègic per controlar les rutes marítimes era tenir ports d'avituallament arreu del món i controlar els punts estratègics.

Tipus de Dominació Colonial

La Colònia: Dependència Directa

Una Colònia és un territori que no tenia govern propi i depenia directament de l'administració metropolitana, que exercia una veritable política d'ocupació. L'autoritat solia estar en mans d'un governador que actuava ajudat per un nombrós grup de funcionaris, que constituïen una autèntica elit dirigent.

El Protectorat: Govern Paral·lel

En teoria, en el Protectorat subsistia i actuava un govern indígena que era respectat per l'administració metropolitana. Però en la pràctica, la metròpoli creava i imposava un govern paral·lel i dominant que exercia unilateralment, però en política exterior depenien de la metròpoli.

L'Expansió dels Estats Units i el Neocolonialisme

• Conquesta de l'Oest: Far West.
• Compres territorials: Louisiana (França, 1803), Florida (Espanya, 1898).
• Doctrina Monroe: 1823.
• Neocolonialisme: Caracteritzat per la influència i la submissió econòmica.

Conceptes Clau de la Industrialització

Fordisme: Producció en Sèrie

El Fordisme es caracteritza per la producció en sèrie, la baixa del preu de cost i un salari alt.

Taylorisme: Optimització del Temps

El Taylorisme es basa en la reducció del temps de fabricació.

Documents Històrics Relacionats

• Doc 1: Preàmbul de la Internacional, Londres 1864.
• Doc 2: Carta de Marx a Bakunin, 1873.
• Doc 3: Carta de Bakunin a Marx.
• Doc 4: Despeses d'una família obrera, Vic 1858.
• Doc 5: Una carta de Ned Ludd, general de l'exèrcit dels justiciers (1812).
• Doc 6: Lluita de classes. Marx, K. i Engels, Manifest Comunista.

Impactes del Colonialisme

Impactes Econòmics del Colonialisme

Es va produir un intercanvi comercial desigual. Als territoris colonitzats, la situació va empitjorar per a la majoria de la població. Es va produir un procés d'expropiació de terres als indígenes, que van passar a mans dels colonitzadors, i es van potenciar les plantacions que responien a les necessitats de les metròpolis.

Impactes Demogràfics del Colonialisme

En l'ordre demogràfic, la introducció de noves vacunes i mesures higièniques i la construcció d'hospitals van reduir la mortalitat i va augmentar la població. Però en alguns llocs, la submissió dels indígenes a treballs forçats va provocar una disminució de la població.

Impactes Polítics del Colonialisme

Es van crear fronteres artificials (futurs conflictes). D'altra banda, les llibertats polítiques i socials de les quals gaudien les societats metropolitanes mai no van ser efectives a les colònies, on la població indígena estava privada de qualsevol dret d'intervenció en la vida política dels seus Estats. Per tal d'assegurar l'explotació del territori, les colònies estaven obligades a pagar impostos per subvencionar les obres públiques i també s'exigia el reclutament d'indígenes que havien de col·laborar forçadament amb els exèrcits colonials.

Impactes Socials del Colonialisme

Es van produir canvis en l'estructura social. L'estructura social va canviar, ja que els nous ritmes de treball van desorganitzar la vida tribal i l'antiga estructura de jerarquies socials. A més a més, les unitats ètniques van ser dividides o unides de manera artificial, la qual cosa va produir que es trenquessin ètnies i es forcés la convivència de grups enfrontats.

Impactes Culturals del Colonialisme: Aculturació

L'Aculturació és la forma de perdre la teva identitat cultural. En l'àmbit cultural, l'impacte de la cultura occidental va fer que es perdessin els costums autòctons de tradició oral.