Moviment Obrer i Nacionalisme: Lluites Socials i Polítiques al Segle XIX
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,06 KB
El Moviment Obrer: Orígens i Lluites al Segle XIX
El punt de partida del moviment obrer va ser el capitalisme industrial. Les condicions dels obrers eren molt difícils, ja que estaven sotmesos a estrictes normes de treball i de vida. Molts havien emigrat a les ciutats per trobar feina a les fàbriques, sent majoritàriament petits artesans que treballaven en gremis o pagesos.
Condicions Laborals i Vida Obrera
A les ciutats, els treballadors es van establir en barris propers a les fàbriques, sotmesos també a condicions extremes de treball. A més, existien lleis antiassociatives que impedien qualsevol mena d'associació de treballadors per defensar els seus interessos.
Impacte de la Maquinària i Primeres Revoltes
La nova organització del treball i la introducció de les màquines van deteriorar les condicions laborals i van comportar la pèrdua de molts llocs de feina. Aquesta situació va fer que, durant les primeres dècades del segle XIX, es produïssin diverses revoltes espontànies i violentes contra el nou sistema fabril.
El Luddisme: La Destrucció de Màquines com a Protesta
El primer conflicte significatiu va ser el Luddisme (Anglaterra, 1811-1816). Els luddistes consideraven les màquines responsables de l'atur, la reducció dels salaris i les dures condicions de treball. La destrucció de les màquines va esdevenir una defensa del lloc de feina, però també va servir per pressionar els empresaris en temps de conflicte laboral.
Aquestes primeres manifestacions reflectien la tensió entre els empresaris i el sistema capitalista emergent.
Nacionalisme: El Despertar de les Nacions i el 1848
La Revolució Francesa i les guerres napoleòniques havien difós per Europa un seguit de principis que van conformar les bases del liberalisme. A més, la idea que l'autoritat només podia provenir de la nació (sobirania nacional) va associar el liberalisme amb la defensa de la creació d'Estats Nacionals (Nacionalisme), fet que va portar molts pobles a reivindicar el seu estat propi.
Desajustaments Territorials i la Primavera dels Pobles
En alguns territoris de l'Europa Central i Oriental, els desajustaments entre fronteres polítiques i comunitats nacionals eren enormes. La Revolució de 1848 va comportar l'emergència dels nacionalismes i va fer esclatar la «Primavera dels Pobles».
- La «Primavera dels Pobles» es refereix a les revoltes on diferents nacions, sotmeses a altres, reclamaven el dret a tenir un estat propi.
Conseqüències i Llegat de les Revolucions de 1848
La majoria dels moviments revolucionaris sorgits el 1848 van ser sufocats, però malgrat el fracàs immediat, van donar lloc a unificacions nacionals, reformes liberals i una evolució dels pobles cap a la democràcia.