Moviment obrer a la Restauració: orígens i evolució
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,27 KB
El moviment obrer durant la Restauració (context general)
El moviment obrer al segle XIX es generalitza per tot Europa com a resposta dels treballadors industrials a les duríssimes condicions d'explotació laboral que vivien. Aquest moviment comença a la Gran Bretanya com a lluita dels treballadors en contra de les màquines, que segons ells, els robaven llocs de treball. Aquest moviment s'anomena ludisme. A Catalunya, aquest moviment tindrà el seu ressò en la crema, durant els anys 60, de les màquines selfactines.
En un primer moment, els treballadors buscaran l'associació amb altres obrers per tenir algun tipus de protecció davant de l'infortuni, com ara un accident laboral. A Catalunya es crearà una associació d'oficis relacionats amb la indústria tèxtil: les tres classes de vapor. Reunia els tres principals oficis dins de la indústria tèxtil, que són els jornalers, els teixidors i els filadors.
Arreu d'Europa, durant els anys 40 i 50 del segle XIX, s'estenen les ideologies socialistes, primer com un socialisme utòpic, però que poc a poc demanarà representants industrials dels diferents països per fer un gran congrés internacional i buscar entre tots la manera de lluitar contra el sistema capitalista que tenia absolutament subjugat el proletariat.
Després de diferents intents al principi dels anys 60, el 1864 es reuniran a Londres representants dels treballadors de la majoria dels països internacionals. Aquesta reunió rep el nom de la Primera Internacional o AIT. En aquesta reunió es defensaran dues corrents de pensament que lluitaran per la justícia social. Aquestes són el socialisme (K. Marx) i l'anarquisme (Bakunin).
Segona etapa de la Restauració (1898-1931)
Durant aquesta etapa, la monarca serà la reina Maria Cristina com a regent i el 1902, amb 16 anys, es coronarà Alfons XIII i se'l va declarar major d'edat. A partir del 1898 hi haurà un cert ressò en els partits polítics de filosofies regeneracionistes. Alguns canvis quedaran reflectits en els dos partits dinàstics; des de principi de segle XX tindran nous representants.