Moviment de les Plaques Tectòniques: Límits, Zones Actives i Conseqüències

Moviment de les Plaques Tectòniques

Els límits de les plaques es mouen de 3 maneres diferents: se separen, s’apropen o llisquen lateralment.

Límits de les Plaques

• Se separen: Quan se separen dues plaques contigües, es produeix un ascens de magma que crea escorça oceànica. S’anomenen límits divergents i es situen a les dorsals oceàniques.
• S’aproximen: S’anomenen límits convergents. Generalment, una de les plaques és oceànica i s’introdueix (subdueix) per sota de l’altra i es fon al mantell, per la qual cosa es destrueix litosfera oceànica. Depenent de l’aproximació es formen diferents estructures:
  • Arcs d’illes: La placa oceànica subdueix sota una altra placa també oceànica.
  • Cadena muntanyosa (tipus andí): La placa oceànica subdueix sota una placa continental.
  • Serralada (Himàlaia): Les dues plaques que s’aproximen són continentals, cap subdueix sinó que hi ha una col·lisió.
• Llisquen: Ho fan al llarg d’una falla, anomenada falla de transformació. Aquests límits s’anomenen neutres i no s’hi creen ni es destrueixen plaques.

Zones Més Actives del Planeta

On hi ha més activitat és als límits de les plaques on es crea o es destrueix litosfera; a les dorsals, on puja contínuament magma al mantell; i a les zones de subducció, on es fon parcialment la placa que s’enfonsa, tant en arcs d’illes com a zones muntanyoses. Els terratrèmols de més intensitat estan situats a les falles de transformació.

Conseqüències del Moviment entre Plaques

És el que produeix molts dels processos geològics que observem a la superfície.

Estructures i Formacions Geològiques

• Arcs d’illes: Illes volcàniques situades en forma d’arc de circumferència i vorejades per una fossa oceànica.
• Punts calents: En algunes plaques es produeix la sortida de magma, que puja directament de les zones més profundes del mantell provocant la creació d’illes volcàniques oceàniques, encara que també podem trobar continentals.
• Desplaçament continental.
• Falles de transformació: Fractures enormes de centenars/milers de quilòmetres que travessen les dorsals. Es produeixen terratrèmols de gran magnitud, ja que les plaques litosfèriques es desplacen horitzontalment l’una respecte l’altre al llarg d’aquestes esquerdes.
• Zones de subducció: Formació de serralades: La placa oceànica subdueix sota una placa continental i origina cadenes muntanyoses. Quan xoquen dues plaques continentals es formen cadenes de muntanyes a l’interior dels continents.
• Fossa oceànica: Depressions en forma d’arc, allargades i molt fondes. Assenyalen la zona en què es produeix la subducció i comprenen una zona en què es produeixen terratrèmols contínuament.
• Dorsals oceàniques: Són elevacions situades al centre dels oceans. Algunes tenen tanta altura que poden sortir per damunt del nivell del mar i formar illes volcàniques.