Moviments Artístics del Segle XX: Característiques i Estils Clau

Funcionalisme i Organicisme

• Priorització de la funcionalitat.
• Simplicitat en les formes.
• Ús de materials moderns (acer, vidre i formigó armat).
• Absència d'ornamentació.
• Geometria regular.
• Llum i ventilació naturals.

Fauvisme

• El color com a element essencial de l'obra (llum i profunditat).
• Trenca amb la tradició d'associar el color amb l'objecte representat.
• Coloració atrevida i vibrant.
• Figures planes: desinterès per la profunditat espacial, la perspectiva i el modelatge.
• Instint creatiu i impulsivitat.
• Traços espontanis i solts.
• Subjectivitat de l'artista, no la realitat.

Expressionisme

• Pasta gruixuda, martellada i aspra.
• Formes anguloses i distorsionades.
• Ús d'una perspectiva no natural.
• Deformació per ressaltar el sentiment.
• Superposició d'escenes.
• Tècnica violenta i improvisada.
• Construcció de l'espai oblic.

Constructivisme

Arquitectura

• Geometria i abstracció.
• Funcionalitat.
• Asimetria i dinamisme.
• Materials industrials.
• Eliminació d'ornaments.
• Forta influència política i social.
• Experimentació espacial.

Escultura

• Abstracció geomètrica.
• Materials industrials.
• Experimentació de la forma i l'espai.
• Integració amb l'arquitectura.
• Funcionalitat.
• Èmfasi en l'estructura i la construcció.

Suprematisme

• Colors que contrasten.
• Formes geomètriques (quadrades, triangulars i circulars).
• Fons blanc.
• Exclusió del món natural i les representacions realistes.
• Supremacia de la percepció pura (exposar l'interior de l'artista).
• Gran subjectivitat.

Dadaisme

• Rebuig del concepte de bellesa davant l'horror de la guerra.
• Sentit antiartístic i provocador.
• Valoració del gest artístic per sobre de l'objecte artístic.
• Humor irònic i absurd.
• Crítica a la societat occidental.
• Ús innovador de la paraula i el llenguatge.

Cubisme

• Distanciament de la representació naturalista.
• Síntesi i geometrització de les formes.
• Supressió de la perspectiva i el clarobscur.
• Superposició de plans.
• Incorporació de tècniques no pictòriques (collage).
• Predomini de la forma sobre el color.
• Preferència per la natura morta davant la figura humana.

Futurisme

• Principi de línies de força: fusió entre els objectes i el seu entorn.
• Principi de continuïtat de l'espai plàstic.
• Ritme i dinamisme.
• Color vibrant i enèrgic en la pintura.
• Angulositat freqüent.
• Descomposició geomètrica.
• Creuament de diferents plans en un pla únic.
• Exposició fotogràfica múltiple (simultaneïtat).

Art Abstracte

• Renúncia al naturalisme: prescindeix de representar objectes reconeixibles.
• Protagonisme dels elements plàstics (línia, punt, color, geometria) com a focus de l'artista.
• Dimensió estètica com a valor autosuficient en l'obra.
• Deixa enrere la transcendència artística associada a temes narratius.
• Llibertat compositiva que afavoreix l'originalitat i la llibertat absoluta dels artistes.

Art Déco

• Llenguatge eclecticista i historicista (influències asteques, maies i inques).
• Elements geomètrics.
• Ús de la línia recta.
• Patrons en zig-zag.
• Arcs, espirals i cercles.
• Formes com l'hexàgon, l'octàgon i el cub.
• Gust per la simetria.
• Coloració audaç i contrastada.
• Materials cars i luxosos.
• Figures masculines i femenines estilitzades.
• Motivació en màquines i la velocitat.
• Refinament elegant i sensual.
• La decoració és més important que la funcionalitat.

Surrealisme

• Representacions de l'inconscient i els somnis.
• Tècniques que busquen la llibertat de creació (automatismes).
• Inspiració en pensaments prohibits i ocults, creant universos propis.
• Aspectes formals, estructurals i cromàtics sense imitar formes naturals.

Neoplasticisme

• Ús de la línia recta, plans, cubs i l'angle recte.
• Plantejament racionalista: eliminació de tot allò accessori.
• Ús exclusiu de colors primaris i neutres.
• Gamma reduïda de contrastos i tonalitats per a formes equilibrades, sense simetria.
• Cerca de la perfecció i l'harmonia plàstica.
• Allunyament de l'art clàssic i figuratiu.
• Absència de detalls ornamentals.
• Renovació estètica radical.
• Absència de traços diagonals i curvilinis.
• La bellesa es percep a través de la geometria simple.