Moviments Artístics del Segle XX: Fauvisme, Cubisme i Més

Fauvisme

El fauvisme es caracteritza per:

• No imitació.
• Independència del color respecte al que representa.
• El color és l'autèntic protagonista.
• Desaparició de la llum.
• Pinzellades amples i soltes.
• La forma se simplifica.
• No hi ha profunditat, les composicions tendeixen a un pla únic.
• Expressivitat (colors subjectius per expressar alguna cosa).

Informalisme

L'informalisme es defineix per:

• Experimentació constant i creativa.
• Expressivitat dels materials.
• Procediments tècnics.
• Utilització de noves tècniques com el collage, grattage, frottage.
• Nous materials.
• Presència de la personalitat de l'artista en la tècnica i el material.
• Vulnerabilitat de l'ésser humà: desànim.
• Pintura "matèrica": ús heterogeni, reciclatge, intenta crear un nou llenguatge.

Cubisme

El cubisme:

• Redueix els objectes a les seves formes geomètriques essencials, igual que feia Cézanne.
• No utilitza la perspectiva tradicional.
• Representa simultàniament un objecte des de diferents punts de vista.
• Té dues etapes:
  • Cubisme analític (1907-1911): cubisme més pur, on l'objecte s'analitza i es descompon, i la gamma cromàtica és reduïda.
  • Cubisme sintètic (1911-1914): els objectes ja no es descomponen tant, sinó que el pintor tria allò que és més significatiu de cadascun. En aquesta etapa s'introdueix el collage.

Abstracció

L'abstracció té dues tendències:

1. Suprematisme rus: estil que simplifica al màxim, amb formes geomètriques simples i una gamma cromàtica molt reduïda.
2. Neoplasticisme holandès: busca la simplicitat per eliminar tot allò superficial i anar a l'estructura. Principal representant: Mondrian.

Dadaisme

El dadaisme es compon d'obres absurdes, sense lògica, amb un caràcter provocador per desprestigiar l'art tradicional. Utilitza diversos mitjans de creació, com la pintura i el collage, i no segueix cap lògica.

Surrealisme

El surrealisme va molt lligat al dadaisme. Neix el 1924, quan es redacta el primer manifest surrealista. Apel·la a la part inconscient de l'artista mitjançant diverses tècniques:

• Automatisme: es treuen les idees sense cap mena de reflexió prèvia.
• Oníric: l'artista intenta representar els somnis, amb associacions i missatges estranys. Sí que hi ha una reflexió.