Moviments d'Avantguarda: Art, Ruptura i Experimentació
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,22 KB
Els moviments d'avantguarda són una sèrie de manifestacions artístiques diferenciades. Comparteixen la voluntat de trencar la tradició artística i el model burgès de cultura, i l'afany de recerca i d'experimentació per a construir un llenguatge que permetés reflectir la vida moderna. En aquest èmfasi per la modernitat, hi havia una consciència aguda del trencament que la societat industrial havia representat en la història de la humanitat.
El Cubisme: Nova Interpretació de l'Espai Artístic
El Cubisme obre les avantguardes. Desenvolupat entre 1907 i 1914, els seus orígens es remunten als anys 1906-1907, quan Picasso inaugura amb el quadre Les senyoretes del carrer d'Avinyó una nova manera d'entendre la representació de l'espai. El Cubisme rebutja la còpia directa de la realitat. L'objectiu és representar-ne l'estructura per mitjà d'un llenguatge formal geometritzador.
El Futurisme: Exaltació de la Vida Moderna i la Velocitat
El Futurisme es coneix gràcies al poeta italià Marinetti. En el primer Manifest Futurista, publicat el 1909, s'exaltaven les innovacions de la societat industrial. En el camp més literari, Marinetti proposava un mitjà d'expressió, «les paraules en llibertat», amb la finalitat de destruir el discurs tradicional, la sintaxi i l'eliminació de la puntuació. Tenien com a objectiu obtenir imatges i associacions audaces i violentes que havien de contribuir a destruir les formes i els temes de la tradició literària.
El Dadaisme: La Negació de Tot i l'Absurd en l'Art
El Dadaisme (o Dadà) és el nom d'un grup nascut a Zuric al voltant del poeta Tristan Tzara. En el terreny intel·lectual, reflectia el desordre existent en l'àmbit social i polític de la Primera Guerra Mundial. Els dadaistes van atacar els fonaments de la societat occidental mitjançant l'absurd, l'atzar, el subconscient i l'humor. Reivindicaven la destrucció per la destrucció com una manera de crear confusió. Els dadaistes compartien un desig d'alliberament mental portat més enllà de la lògica, de la moral i del bon gust, que es va prolongar en el Surrealisme.