Moviments avantguardistes: Cubisme, Futurisme, Dadaisme i Surrealisme

Moviments avantguardistes

Cubisme (1909-1914): Moviment d'avantguarda que neix vinculat a les arts plàstiques. El cubisme descompon la realitat en figures geomètriques i també introdueix la tècnica del collage. En literatura l'introductor del moviment va ser Guillaume Apollinaire, el qual inicià el 1913 la tècnica del cal·ligrama, forma mixta entre poesia i plàstica (les lletres= dibuix relacionat amb el seu contingut). El collage en literatura consisteix en la incorporació de fragments en una llengua estrangera distinta de la de l'autor, en una tipografia diferent a la de la resta del poema o la inclusió de petits dibuixos. També usen la tècnica del salt de falla (talls de versos en dos escalons). La vila de Ceret, al Vallespir, fou considerada la meca del cubisme.

Futurisme

L'impulsor del moviment va ser Filippo Tommaso Marinetti, que el 1909 va publicar el primer manifest futurista. Ideològicament es caracteritza per: 1. Valoració de la innovació tecnològica (maquinisme); 2. Amor per la velocitat i la força física en detriment de les potències intel·lectuals; 3. Culte al jo i a la joventut; 4. Exaltació de la violència bèl·lica, per la qual cosa evolucionà cap al feixisme. Pel que fa a la literatura, propugnava el trencament total amb l'art clàssic i proposa innovacions com: a) El que Marinetti anomena paraules en llibertat ( trencament amb la sintaxi, eliminació dels signes de puntuació, elisió d'adjectius i adverbis, barreja de distintes tipografies al mateix text, paraules col·locades en posicions inusuals...); b) Supressió de l'analogia immediata ( la relació entre el terme A i el B a les metàfores i comparacions és remota i provinent del món modern: esport, velocitat, maquinisme...); c) Destrucció de l'arbitrarisme poètic per introduir la poesia visual o el poema objecte. A Catalunya es difon a través de les revistes Trossos, Un enemic del poble i La columna de foc i els manifestos de Salvat-Papasseit Sóc jo qui parlo als joves i Contra els poetes en minúscula.

Dadaisme

Moviment fundat a Zuric per Tristan Tzara al voltant del cabaret Voltaire. Entre els seus membres trobam els qui més endavant fundaran el surrealisme, com André Bréton. Neix com a reacció a la racionalitat d'una societat que ha fet possible la guerra. Proposa l'alliberament de la fantasia i la superació de totes les inhibicions. Una de les propostes literàries del dadaisme és l'escriptura automàtica, és a dir, la creació de textos en què la raó és substituïda per l'atzar i la irracionalitat.Els mots sorgeixen de forma espontània i ràpida, a voltes inconnexa, reproduint el flux del pensament.

Surrealisme

El primer Manifest surrealista, signat per André Bréton, és de 1924. Propugna un trencament que va més enllà de l'estètica. De fet, a partir de 1927 el moviment es va comprometre políticament amb el comunisme. El surrealisme explota el poder creatiu de l'home, mitjançant l'alliberament del subconscient. Influït pels descobriments de Sigmund Freud, dona importància al món dels somnis. Des del punt de vista literari, es proposa l'alliberament del llenguatge del control de la raó i la voluntat i l'ús de recursos com ara les imatges oníriques, les metàfores i les associacions d'idees inesperades. A Catalunya, el primer manifest surrealista és el Manifest groc, signat per Salvador Dalí, Sebastià Gasch i Lluís Muntanyà el 1928.