Moviments cinematogràfics del segle XX

Expressionisme Alemany

Orígens i evolució: principis segle XX arrenca. Precedents: Goya i Munch. Intenta expressar la seva visió del món a través de la subjectivitat (visió única de l'artista). Colors es tornen violents i formes es distorsionen en funció dels estats d'ànim.

Característiques: la principal és l'intent de representació oposada al naturalisme i observació objectiva dels fets externs fent èmfasi al que és subjectiu. L'artista el més important és la seva visió interna deformant-ho tot i intentant trobar la seva essència.

Principis estètics: recursos estètics com ús de la llum, contrastos de llums i ombres, il·luminació sobtada d'un objecte.

Cinema Soviètic

Orígens i evolució: revolució bolxevic canvià radicalment l'orientació de la producció cinematogràfica a Rússia. S.M. Eisenstein considerat un geni del 7è art. 1924 La Vaga 1925 Cuirassat Potemkim, considerada una de les millors pel·lícules de la història cinematogràfica.

Neorealisme Italià

Orígens i evolució: sorgit un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial. Objectiu reflectir el dia a dia de la gent treballadora del país. No actors professionals, no decorats sinó localitzacions reals.

Característiques: oferir una imatge objectiva de la realitat. Vol apropar-se a la gent humil. A favor de plantejaments durs on es veu reflectida la dura realitat.

Nouvelle Vague Francesa

Orígens i evolució: inventada 1858 per François Giroud, per descriure un grup de joves cineastes francesos que debutaven brillantment.

Característiques: innovacions tècniques, baixos costos instruments necessaris. Rodar sense il·luminació artificial, localitzacions naturals.

Surrealisme

Una de les tendències avantguardistes més originals del segle XX. André Breton va publicar el primer Manifest surrealista. Va atreure als joves més avantguardistes d'Europa.

Cinematografia surrealista: Luis Buñuel i Salvador Dalí.

Dogma 95

Grup de cineastes danesos 1995 principis del moviment Dogma. Propòsit era recuperar l'essència de l'art cinematogràfic. Treient cinema d'efectes i recursos especials es tornava a la veritat essencial.

Normes de Dogma rebutgen introducció d'efectes sonors, ús de trucatges fotogràfics, rebutgen decorats que no siguin naturals, filmen amb so directe no banda posterior, menyspreen ús grues i suports.