Moviments Clau de la Història del Cinema

Cinema Soviètic

Context Històric i Polític

• Monarquia absoluta, aristocràcia dominant.
• Classes baixes empobrides.
• Burgesia i funcionariat.
• Exèrcit empobrit.
• Crisi econòmica.

Control Estatal i Educació

• Lenin i Stalin.
• Nacionalització del cinema.
• Comissariat per a la Instrucció Pública.
• Creació de la primera escola de cinema.
• Experimentació contínua.

Dziga Vertov i el "Càmera-Ull"

És un jove director i per a ell el cinema hauria de ser un reflex de la realitat a través de perspectives que la gent no pot veure. La càmera-ull és l'ull del director.

Vsèvolod Pudovkin i el Guió de Ferro

Té el guió de ferro: era el guió que ell tenia i definia com havia de ser el pla de tota la pel·lícula abans de gravar-la i no es podia modificar.

Serguei Eisenstein i el Muntatge

Muntatge posterior. Muntatge d'atracció i rebuig del muntatge.

Característiques Generals

• Rebuig del protagonisme individual, l'important és la col·lectivitat en general.
• Normalment no hi havia actors professionals, havien de ser amateurs o gent del poble.
• Ús dels primers plans o mitjans com a màxim i també plans generals.

Expressionisme Alemany

Temes i Estètica Visual

• Marginalitat i classes socials baixes com a personatges.
• Rodatge en interiors.
• Decorats antinaturals.
• Preferència per l'angulositat i la linealitat.
• Il·luminació artificial.
• Expressivitat de l'ombra.
• Maquillatge expressiu.
• Vestuari en negre.

Influències i Pel·lícules Destacades

• Influències en el cinema posterior: cinema negre americà, surrealisme.
• Molts directors s'inspiren en aquesta estètica (ex: Tim Burton).
• Pel·lícules clau:
  • 1920 - El gabinet del Dr. Caligari
  • 1922 - Nosferatu
  • 1927 - Metropolis

Surrealisme

El Moviment Artístic

• És un moviment artístic on l'artista expressa el que té al seu subconscient.
• Dècada dels anys 20.
• André Breton va estudiar medicina.
• 1924: Primer manifest surrealista.
• 1929: Segon manifest.
• 1938: Exposició internacional del surrealisme.
• Segona Guerra Mundial: Dispersió dels artistes.

El Surrealisme al Cinema

• Rebuig del llenguatge lògic.
• Creació transgressora, que exposa tot el que es considera prohibit o de mal gust.
• Sense argument lògic.
• Exponents i pel·lícules:
  • Man Ray
  • Luis Buñuel: Un chien andalou (1929) i L'Âge d'or (1930).

Cinema d'Humor

Característiques i Exponents

• Ironia, sarcasme i humor negre.
• Actors especialitzats en comèdia: Totò i Alberto Sordi.
• Aquest gènere es perllonga més que el drama.

Cinema Independent dels EUA

Context, Influències i Temes

• Context post-Comitè d'Activitats Antiamericanes.
• Imposicions dels grans estudis.
• Influència de la Nouvelle Vague i el Free Cinema.
• Cinema amb alt contingut polític i filosòfic.
• Buscar llenguatges cinematogràfics nous.
• Exemple: John Cassavetes amb Shadows (1959).

Recursos Narratius

• El·lipsi: Narració que suprimeix trossos i deixa forats a l'espectador.
• Pla-seqüència: Grava tota l'escena sencera sense cap tall de muntatge.
• Se centra en classes mitjana-alta.
• Càmera a l'esquena.

Cinema d'Autor

Definició i Característiques

• Consisteix en una sèrie de directors que utilitzen un llenguatge cinematogràfic personal.
• Fan pel·lícules preocupades per la problemàtica social.
• No utilitzen les grans productores inicialment, però quan es van fer famosos ja van tenir contacte amb aquestes.
• Actors personals i equip propi.

Dogma 95

Origen i Manifest

• És un moviment fundat per Thomas Vinterberg i Lars von Trier, entre d'altres.
• Manifest del Dogma (Vow of Chastity).
• Rebuig del cinema modern basat en efectes i tecnologia.
• Es va iniciar el 1995.
• Si s'incorpora només una regla, la pel·lícula ja no pot ser Dogma.

Normes del Vow of Chastity

• Rodatge en localitzacions reals. No es pot decorar ni crear res des de zero. Tot ha de ser real del que es trobi on es grava. Si fa falta un objecte al lloc, aquest objecte hi ha d'estar.
• El so no pot ser barrejat separadament de les imatges, ha de ser un so directe i si hi ha música ha de sonar en aquell moment a l'escena.
• Es grava amb càmera a mà, res de trípodes ni estabilitzadors. La càmera ha de seguir els personatges sense que aquests adoptin la càmera.
• No es poden ficar efectes òptics ni filtres. Imatge plana, així com es grava serà tal com es veurà.
• No poden passar escenes rares, no violència ni armes ni crim.
• No es pot manipular el temps i l'espai.
• No s'accepten pel·lícules de gèneres, només realistes.
• Només es pot gravar en 35mm.
• El director no pot aparèixer als títols de crèdit.